creacionista

Si per una banda el darwinisme havia consolidat elements d’incompatibilitat amb la tradició creacionista cristiana, i la religió de la humanitat de Comte i la posterior laïcitat positivista havien agreujat la separació entre autoritat científica i autoritat religiosa, alguns pensaven en l’astronomia popular novament com a bàlsam per salvar aquestes diferències.

Ell defensa una posició clarament creacionista que emfasitza en diferents moments de la memòria i parteix de la base que l’estudi de la naturalesa ha d’ajudar a entendre l’obra del Rei de la creació.

Mir va escriure llibres de text en els quals es va manifestar clarament com a creacionista i antievolucionista (Puelles & Hernández: 2009).

Monlau es confessa partidari de la teoria creacionista, afirma que menysprea un possible origen animal de l’home, i assegura que les postures evolucionistes no aporten proves concloents.

No deixa de sorprendre que a la dècada de 1870 trobem a Barcelona visions tan diferents sobre l’origen de la natura, fins i tot en autors que comparteixen una explicació creacionista i antievolucionista.

En aquest article s’estudien setze manuscrits d’aquest període que estaven d’alguna manera relacionats amb l’evolucionisme, i es demostra que la major part de membres de la RACAB eren creacionistes i clarament oposats a la idea de l’evolució.

Aquesta idea és vital per intentar desmuntar un dels arguments més potents dels creacionistes de l’època, com era el de la relació entre les idees evolucionistes i l’atac a la religió.

És una memòria que repassa els coneixements sobre paleoantropologia d’aquells moments i que arriba a la conclusió que hi ha proves de la coexistència entre els homes i la fauna del quaternari antic i, en conseqüència, que la història de la humanitat és més antiga que la proposada per les cronologies creacionistes clàssiques.