densitat de massa

La seva densitat, 2,1 g/cm³, està entre la dels planetes terrestres (de 3,9 a 5,5 g/cm³) i la dels planetes gegants (de 0,7 a 1,6 g/cm³).

Les últimes estimacions donen a Caront un diàmetre equatorial de ~1.300 km, una densitat de 1,7 g/cm³, més petita que la de Plutó, o sigui que deu tenir més quantitat de gel i deu ser menys rocós que Plutó (IAUC, 1986b; IAUC, 1987; Buie et al., 2006).

S’hi explica breument el descobriment de Plutó i les característiques d’aquest planeta, es comenta que amb les dades conegudes de Plutó li correspondria una densitat molt elevada (50) i per altra part es qüestiona que si la seva densitat fos la mateixa que la de la Terra no podria pertorbar el moviment d’Urà i Neptú.

—L’Enciclopèdia Salvat Ciència y Tècnica (Salvat Ciència y Tècnica, 1986: 2.534-2.535), comenta les característiques i el descobriment de Plutó, tot puntualitzant la incertesa del valor de la seva massa i densitat, i de la semblança amb el seu satèl·lit, que indueix a teoritzar sobre un «planeta doble» o «asteroide doble».

Sabem que es comporta com un asteroide, ara bé, a la distància del Sol a què es troba, l’acreció és un procés lent i no tan efectiu com a l’interior del sistema solar, ja que els cossos tenen menor densitat i menor velocitat.

La densitat de Plutó, 2,1 g/cm³, està entre la dels planetes terrestres (de 3,9 a 5,5 g/cm³) i els planetes gegants (de 0,7 a 1,6 g/cm³).

La càrrega vertical existent sobre la clau del túnel als 1.750 m de la boca d’entrada, amb una cobertura de 270 m, era, segons Fuster i suposant una densitat de la roca de 2,6 g/cm³, de 7 MPa; en conseqüència, la tensió de plasticitat perfecta era de 14 MPa.