dermatosi

Es presenta una dermatosi generalitzada, que obliga a sacrificar l'animal.

Troba que millora sempre el desequilibri àcido-bàsic a mesura que millora la dermatosi; diu que no ha observat mai el fenomen invers (Giornale It. di Der. e Sifil., desembre 1927).

L'abril del 1929, Spillmann, Drouet i Vérain porten a la Soc. de Dermat. de Nancy, vint casos de dermatosi i conclouen que hi ha casos d'acidosi i d'alcalosi.

Diu que és possible que les variacions de l'acidesa potser siguin, ensems que les dermatosis, causades per una mateixa causa comuna, i no la dermatosi causa d'aquella variació.

Creuen els autors que hi ha casos en què el desequilibri no és causa de la dermatosi, però hi ha 93 per 100 de desequilibris àcido-bàsics, i la terapèutica apropiada guareix en la gran majoria dels casos la dermatosi, la qual cosa vol dir que cal tenir-la en compte, per la terapèutica.

Rabourdin, en Le Phare Médical del desembre del 1932, parla de l'alcalosi i els accessos eclàmptics, dignes de recordar en els epilèptics amb dermatosi com la història núm. 4 de la nostra estadística.

En uns malalts hem utilitzat solament el règim adequat a la dermatosi per a ella sola, a fi de comprovar després del resultat d'aquest règim, la modificació del desequilibri àcido-bàsic.

Altres vegades hem utilitzat les medicacions generals i tòpiques, o les dues a la vegada, tal com s'utilitzen correntment, a fi de poder comprovar la modificació del desequilibri, en modificar-se la, dermatosi.

En el segon examen l'orina ha augmentat la densitat per sobre la normal (1'032), i creiem ara que vindrà la guarició, però no és així, sinó que encara continua la dermatosi, i al fi desapareix el malalt.

Tots tres guariren, en un mes l'un, el 97, que portava la dermatosi de feia un any, i en tres i tres mesos i mig els altres (63 i 85), amb medicació alcalina apropiada.