A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
deuterinom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 12 En aquest any, Stanley Miller va dur a terme, en el laboratori, un experiment que li va valer la fama, a ell i al seu director de tesi doctoral, Harold Urey, guanyador del premi Nobel de química l’any 1934 per descobrir el deuteri. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 12 El cas més extrem el constitueixen els àcids hidrocarboxílics i els aminoàcids, que presenten enriquiments en deuteri, 13C6 i 15N7 molt superiors a la resta de famílies de molècules presents. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 12 Els aminoàcids, per exemple, presenten valors d’enriquiment en deuteri de més de tres ordres de magnitud respecte als estàndards terrestres. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 12 Alguns altres premis Nobel de Química del segle XX han estat també directament relacionats amb l’EM, com ara el descobriment del deuteri per Urey (1934) o el dels fullerens per Curl, Kroto i Smalley (1996). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 12 El primer d’ells, el tecneci, va ser identificat per Perrier i Segré el 1937 en una mostra de molibdè que havia estat irradiada amb deuteri per E. O. Lawrence. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 12 deutohidrogen. Nom proposat per Harkins (1934) per al deuteri 2H. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 12 diplogeni (D). Nom proposat per Rutherford -i usat en anglès- del deuteri 2H. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 12 (hidro)dipli. Proposta de nom de Mulliken (1934) per al deuteri 2H. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons