deuteri

En aquest any, Stanley Miller va dur a terme, en el laboratori, un experiment que li va valer la fama, a ell i al seu director de tesi doctoral, Harold Urey, guanyador del premi Nobel de química l’any 1934 per descobrir el deuteri.

El cas més extrem el constitueixen els àcids hidrocarboxílics i els aminoàcids, que presenten enriquiments en deuteri, ¹³C₆ i ¹⁵N₇ molt superiors a la resta de famílies de molècules presents.

Els aminoàcids, per exemple, presenten valors d’enriquiment en deuteri de més de tres ordres de magnitud respecte als estàndards terrestres.

Alguns altres premis Nobel de Química del segle XX han estat també directament relacionats amb l’EM, com ara el descobriment del deuteri per Urey (1934) o el dels fullerens per Curl, Kroto i Smalley (1996).

El primer d’ells, el tecneci, va ser identificat per Perrier i Segré el 1937 en una mostra de molibdè que havia estat irradiada amb deuteri per E. O. Lawrence.

deutohidrogen. Nom proposat per Harkins (1934) per al deuteri ²H.

diplogeni (D). Nom proposat per Rutherford -i usat en anglès- del deuteri ²H.

(hidro)dipli. Proposta de nom de Mulliken (1934) per al deuteri ²H.