diafragma

L'extrem inferior d'aquest gangli dóna origen a dos cordons nerviosos, un més gros que l'altre, que, isoladament, atravessen el diafragma; el més gros és el nervi esplàcnic major i el més prim continúa en l'abdomen el cordó del gran simpàtic.

Els trossos mucosos que envolten el forat superior s'uneixen, alguns o tots, per a formar, en el primer cas, un espoló molt pronunciat sobre alguna de les parets o un diafragma foradat i retràctil en el segón, donant lloc, en aquest cas, a la tancadura completa, si no s'impedeix pels mitjants adequats, és formant-se una membrana que separa per complert les dues cavitats, vesical i prostàtica.

Tots ells consisteixen, esquemàticament, en un tauló de fusta pintat exteriorment d'un gris o negre uniforme, amb una escletxa la grandària de la qual varia, mitjançant un diafragma, i a darrera de la qual s'exposen els estímuls.