dieta

La nutrigenètica, com diuen Ordovás i Carmena, estudia l'efecte de la variació genètica en la interacció entre dieta, salut i malaltia, per entendre les variants gèniques associades a les respostes diferencials als nutrients, amb l'objectiu de proposar recomanacions dietètiques relacionades amb els riscos i beneficis dels components dels aliments per a la persona, amb l'objectiu últim d'arribar a la «nutrició personalitzada o individualitzada».

Tots aquests productes, consumits quan realment cal, poden contribuir a millorar la nostra alimentació i la nostra salut, però cal tenir molt en compte que la primera mesura dietètica ha de ser una dieta equilibrada, variada i suficient a base d'aliments normals.

Estudiant els continguts, especialment de poliamines en els aliments, s'ha vist que les diverses formes d'alimentació que s'engloben en el que s'anomena dieta o alimentació mediterrània aporten més quantitats de poliamines que uns altres tipus d'alimentació menys rics en vegetals, que en són una font important.

Cap a aquesta direcció s’està orientant ara la recerca, ja que fins ara les amines biògenes i les poliamines han estat més estudiades en productes d’origen animal i en begudes alcohòliques que en productes vegetals, i encara hi ha molts aspectes a profunditzar, tant en el coneixement dels aliments i el seu paper en la dieta de persones sanes i malaltes (les poliamines poden tenir un paper significatiu en l’alimentació dels nadons —la llet de vaca en conté moltes menys que la llet de dona—i dels malalts cancerosos —que han de controlarla seva ingestió de poliamines—), com en el disseny de possibles aliments funcionals.

Més dades disponibles indiquen que les principals fonts d'AE a la dieta occidental són les carns, els peixos, els cereals i els làctics, seguits dels greixos i els olis, les hortalisses i els ous.

Consegüentment, les entitats científiques o sanitàries de referència en salut cardiovascular o en nutrició humana i dietètica aconsellen el fet de disminuir el percentatge d'energia que actualment aporta aquest tipus de greix a la dieta habitual.

Percentatge d'aportació dels diferents AGS a la dieta habitual.

Uns 30 g de matèria grassa signifiquen una aportació similar i, amb 270 kcal per dia, correspon al 13,5 % de l'aportació energètica en una dieta de 2.000 kcal.

El procediment de guiatge es basa en les tres lleis de la dietètica: quantitat, qualitat i equilibri, tot utilitzant com a model una dieta equilibrada de 2.000 kcal.

Com a complement, s'hi representa gràficament l'equilibri nutricional entre l'aportació d'un determinat component i les necessitats per a una dieta de 2.000 kcal.

Els àcids grassos omega-3 pertanyen a la categoria dels àcids grassos poliinsaturats i no poden ser sintetitzats pel nostre organisme, la qual cosa determina el seu caràcter d'essencials per a la salut i que sigui imprescindible el fet d'ingerir-los amb la dieta.

La dieta de A, en el primer període, equivalía a 13,40 grams de N i 2.010 caloríes.

El glucogen desapareix dels muscles i del fetge per la inanició, i Hawk (70) remarcà com la dieta predisposa a la glucosúria.

Veig el malalt, el 6 de setembre de 1923, amb glucosúria i acetonúria molt intenses, malgrat haver estat a dieta hídrica durant les vint-i-quatre hores.

Aquesta teoria de Traube, discutida i abandonada des de fa molt de temps, ha estat remoguda de bell nou per Volhard per explicar la forma eclàmpsica de la urèmia (pseudo urèmia), fundant-se en els brillants efectes que obté en aquests malalts amb la punció lumbar i amb la dieta seca.

Händel (150) observa que l'administració de Ca produeix una lleugera hiperglucèmia en animals amb una dieta pobre en sals.