dissolvent

Recentment, ha iniciat una etapa d’ampliació del seu camp de treball, que considera el desenvolupament i aplicació de la metodologia semiclàssica per a l’estudi de sistemes químics complexos: reaccions orgàniques, organometàl·liques, efecte del dissolvent, etc…

Són químicament inerts i molt estables, bons dissolvents i amb notables propietats termodinàmiques.

Aquests productes són en realitat pintures, ja que porten lligant o resina, dissolvent (l’aigua per a pintures a l’aigua, whitespirit per a esmalts i pintures sintètiques, dissolvents forts per a epòxid, poliuretans, nitrocel·lulosa, clorocautxú), pigment (habitualment un de sol) i additius (generalment dispersants i humectants).

En general, s’intenta treballar amb dissolvents que extreguin poc etanol i que tinguin punts d’ebullició baixos, ja que això facilitarà la posterior concentració de l’extracte.

Però el problema d’aquesta tècnica és que requereix molta manipulació de la mostra, amb les pèrdues i contaminacions que això suposa, i que, a més, treballa amb volums molt grans de dissolvents, que solen ser poc respectuosos amb el medi ambient.