droga

Però la frontera entre l'ús responsable i l'abús és imprecisa, i tots sabem que l'alcohol en excés és una veritable droga addictiva de conseqüències personals i socials importants.

Éslasubstànciapsicoactiva més consumida al món, però no es pot considerar en cap cas com una droga.

Que tal quantitat d'aigua (previament isotonisada) en res no pertorba el ritme respiratori, ho demostren experiencies inèdites de Pi Suñer i González, fetes en 1909, en les quals injeccions de quantitats majors no causaren en dit ritme efectes aparents; deuen, per tant, atribuir-se els efectes per nosaltres observats a la droga introduida en el medi intern.

En conclusió: el CO₂ fixe dels bicarbonats actúa sobre el ritme respiratori exactament com el CO₂ lliure en la sang: el mecanisme d'aquesta acció podría ésser una influencia directa de la sal sobre els centres bulbars (verossímil per la ràpida presentació, sense latencia, del fenomen, i per l'habituació, ràpida també, a la droga) o una major lliberació de CO₂ en la sang per augment de la dissociació dels carbonats en el teixit i els capil·lars del pulmó.

Cosa que'ns donaría dades d'interès per al coneixement de totes les condicions que intervenen en aquella despesa circulatoria, de les que'n podríem deduir exactament, d'una banda, l'estat de l'aparell circulatori perifèric, com en el mètode de Trendelenburg i, a més, les influencies de la droga damunt el cor.

Potser correspòn aquest tipus a una major velocitat en l'absorció de la droga.

Si hi ha dubtes que l'enervació hagi estat prou completa, pot pinzellar-se el pedicle renal amb amoníac, droga fortament neurolítica, fent-se així l'isolament renal complet, segons la tècnica proposada per Livon per a destruir els plexes nerviosos.