A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
economianom femení |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 En els seus escrits sobre els boscos sempre defensaven el bosc esgrimint-ne les seves múltiples utilitats no tan sols econòmiques, sinó també salutíferes i mediambientals, però això no els impedia justificar el retrocés forestal en benefici d’una agricultura que consideraven el pal de paller de l’economia catalana. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 Les Observaciones... de Cavanilles més que un tractat agronòmic com l’Agricultura general de Valcàrcel, és una obra molt més generalista, una compilació de la geologia, la cartografia, l’arqueologia, la sociologia, el maneig agrícola usual, l’economia i sobretot la botànica. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 Com a home del segle de les llums, Cavanilles combrega amb l’ideal fisiocràtic, pel qual la millor aportació que es pot fer de les Ciències Naturals és precisament la seua aplicació envers l’agricultura, que és l’activitat fonamental de l’economia i el desenvolupament, així com l’única activitat noble capaç de generar riquesa. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 En moltes ocasions Cavanilles aposta per la transformació de terres, del secà al regadiu, el drenatge de les marjals, l’economia i optimització de l’aigua de reg, la modernització de les estructures agroindustrials, etc., quantificant en molts epígrafs els processos productius i/o transformadors, així com la rendibilitat dels mateixos. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 El testimoni botànic, geogràfic, geològic, social i històric que ens deixa Cavanilles a la seua obra és cabdal per a conèixer l’estat de l’economia valenciana de les darreries del segle XVIII, tot i que la part més tecnològica de la moderna agronomia propugnada pel Nou Mètode no es troba massa present a les descripcions d’alguns dels agroecosistemes valencians, amb unes discussions quasi inexistents, que sí que apareixen a les obres d’uns altres agraristes europeus del segle XVIII que han estudiat, adaptat i discutit l’esmentat Nou Mètode propugnat per Tull (Maroto, 1998: 232-234). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 L’organització de l’exposició corre a càrrec de l’Asociación Española de Luminotecnia, entitat constituïda l’abril de 1929 amb la finalitat «d’interessar i estimular l’estudi i la recerca de tot el relacionat amb els problemes de la il·luminació i difondre pels diferents sectors de la vida nacional, els mètodes moderns i les regles per a la utilització científica de la llum, així com els seus avantatges i importància per a l’economia nacional i privada, higiene, seguretat en el trànsit, ornament, confort, etc.». |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 Govern de la Nació, Presidència del Govern) Aquest decret estarà vigent fins que a final de la dècada dels anys cinquanta i principi dels seixanta el creixement de l’economia espanyola demanarà un enfocament diferent del sistema constructiu. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 A partir del setembre de 1953, amb la signatura del Pacte de Madrid entre Espanya i els Estats Units, el país es va beneficiar de l’ajut nord-americà en temes que fessin més competitiva l’economia espanyola, com la difusió de noves tècniques per a l’increment de la productivitat. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 Més de la meitat d’aquestes activitats van ser d’actualització d’aspectes tècnics, i la resta es divideixen entre l’aprenentatge d’idiomes, les normatives legals i l’economia i l’organització d’empresa. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 La resta d’activitats es poden enquadrar en l’àmbit de l’economia, l’organització d’empresa i les normatives legals. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 22 Pel que fa a economia, el 1981 i el 1984 es van fer xerrades i col·loquis sobre un dels problemes més dramàtics del moment, la crisi del tèxtil i el procés de reconversió del sector. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons