efecte hivernacle

Els hidrofluorocarburs (HCF) com el HFC-134a (CF₃CFH₂, vegeu taula 2) satisfan el criteri d’absència de Cl, però són gasos amb un efecte hivernacle molt notable (de fins a un 30% de l’efecte del CO₂ en el cas del HFC-134a).

Poc es parla de la cara amable i benèfica de la química, però certament no es perd ocasió de responsabilitzar-la de desastres i fets desafortunats i no volguts: contaminació ambiental, engrandiment del forat de l’ozó a l’estratosfera, efecte hivernacle...

Aquest gas és el responsable de l’anomenat efecte hivernacle.

Però, què és exactament l’efecte hivernacle?

L’efecte hivernacle ha esdevingut aquests últims temps un tema d’interès general degut a la possibilitat que sigui el responsable d’un augment significatiu de la temperatura de la Terra, amb les preocupants conseqüències que es derivarien d’aquest fet.

Tot i les grans dificultats que té l’estudi d’un tema tan complex com és l’evolució de la temperatura de la Terra, la majoria dels experts consideren que s’ha produït un escalfament del planeta de l’ordre de 0,5 °C en els últims cent anys, i el relacionen amb l’augment de les emissions de CO₂, degut a l’efecte hivernacle que presenta aquest gas.

L’efecte hivernacle no és necessàriament negatiu, ja que, amb l’actual composició de l’atmosfera, contribueix a fer la Terra habitable.

L’elevada temperatura de Venus s’explica pel fet que la seva atmosfera està formada en un 96,5 % per CO₂ i que, per tant, té un efecte hivernacle molt important, i a més hi ha molècules com l’SO₂, el CO i l’HCl que tanquen altres finestres de radiació IR de la seva atmosfera.

A més, es comenta que hi ha altres gasos a l’atmosfera que absorbeixen el mateix tipus de radiació i que, en conseqüència, poden contribuir també a l’efecte hivernacle.

Hi ha una relació entre els moviments vibracionals de les molècules i la seva possible contribució a l’efecte hivernacle i, en aquest sentit, qualsevol molècula que presenti bandes en l’espectre IR pot contribuir a aquest efecte.