ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

empelt

nom masculí
Terminologicitat: 0,828




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

En les neoplàsies carcinomatoses amb prolongacions ganglionars retromesentèriques, hom observa a vegades grans lesions de les càpsules suprarrenals per empelt neoplàsic del seu parènquima; sense que aquest arribi a quedar completament envaït.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Doncs bé, en semblants casos això té adob amb l'art de l'afegit o síntesi dels ossos trencats, cruentament, fent l'empelt ossi, pel mètode de la clavilla fixadora i contentiva dels ossos romputs, mal consolidats, pseudo-artrosats, etc., etc.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Dues són les maneres com poden fer-se els empelts d'os amb os; l'empelt lateral o de costat, és aquell en què la placa òssia, o empelt, s'adjunta, per íntim contacte amb la regió de l'os lesionat on falta substància òssia, a fi de substituir-la; l'empelt central o mitjà es fa col·locant un tros d'os llarg, copsat d'altra regió del subjecte (tíbia, etcètera), dins del conducte central de l'os que ompla la substància medul·lar, i aquest empelt, dit enclavament central o mitjà, és el que en mans del cirurgià es presta per a fer bones coaptacions i fixacions de fragments d'una fractura, sia aquesta de poc temps, sigui antiga mal consolidada, o esdevinguda pseudo-artrosi; és en veritat un excel·lent medi d'osteosíntesi.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Fet aquest vol a l'entorn de les dades de la història, i abans de començar la biologia dels empelts, interessa fer constar que tant quant s'ha treballat per la cirurgia dels ossos sota la protecció qua avui dóna al cirurgià el mètode assèptic, malgrat els avenços de la tècnica, s'ha comprovat quasi sempre el més gran fracàs quan s'ha volgut fer empelts d'ossos heterogenis, és a dir, copsant l'empelt d'un animal i passant-lo a l'home, si bé Kutttner registra un cas d'empelt copsat del macaco que arrela perfectament; tal volta aquesta dada s'avingui amb la igualtat filogènica de l'horne i els antropoides?...




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Ara bé, dintre el mateix terreny, com és el subjecte mateix auto-empeltat, el fracàs de l'empelt podrà reconèixer motius com aquests: toxicitat de la sang per autosepticosi; estat de relativa hemolisi (anèmies, etc.); manca de tasa de càlcium dels ossos; certa immunitat refractària als empelts; vascularització tardana o no obtinguda de l'empelt.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Deixant els altres motius i prenent peu d'aquesta dada, per a mi cabdal i del tot precisa, la perfecta coaptació de l'empelt amb l'os empeltal, per pcoc que es reflexioni es veurà la legitimitat de la mateixa; al fi, i assimilant el fet empeltadura en el regne vegetal, tot seguit deixarem de veure que allò que en aquests es procura és que contacti bé i estretament la pua o empelt amb el tronc o branca que l'inclou.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

La mateixa cosa cal fer-se en cirurgia; perçò, percatats nosaltres que és precís un bon adaptat de l'empelt perquè arreli, en introduir el fragment ossi amb el que fem l'enclavillat, dins la cova o canal de la medul·la òssia dels fragments fracturats, procurern fer aquest embotiment a viva força, çò és, a cops de massa perquè s'introdueixi amb perfecta justesa; i cal saber que no donem pas forma cilíndrica (que vindria a ésser igual a la del conducte medul·lar) al fragment-empelt, sinó que amb gran cura de tècnica li donem forma prismàtica triangular, i llavors, en embutir l'empelt, les tres arestes d'aquest són les que ajusten amb la cara còncava interna del conducte medul·lar.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Aquest inconvenient queda obviat traient l'empelt del mateix subjecte, o sigui fent una auto-empeltadura; heus ací per què deia, recalcant el concepte, que l'homo-empelt o sigui l'auto-homo-empeltadura, era la que donava més casos d'èxit.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 176

Possiblement, vosaltres, esperits experts, estareu ja anotant una aparent contradicció en les meves paraules, puix dic que ha d'haver-hi estreta contactació entre ambdues superfícies de l'empelt i de l'os empeltat, i us farà estranyesa que doni forma prismàtica triangular a l'empelt, puix aquesta configuració no és la que més s'avingui per la finalitat contactadora o ajustament perfecte entre empelt i conducte medul·lar.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons