enantioselectivitat

La catàlisi enzimàtica ha evolucionat a la natura per assolir nivells elevadíssims d’eficiència en la producció preferent d’un enantiòmer sobre l’altre (enantioselectivitat).

Els seguiments de les reaccions amb el temps, sota les condicions exactes de catàlisi (de vegades és difícil d’associar la tècnica analítica amb el procés estudiat), determinant les concentracions de reactius i productes, així com les selectivitats associades (quimioselectivitat, regioselectivitat, diastereoselectivitat o enantioselectivitat), aporten informació sobre la natura del catalitzador.

Quan s’estudia la reacció amb relacions Pd/rac-I més petites (1/500; 1/2.000; 1/10.000), avaluant tant l’activitat com l’enantioselectivitat del procés, s’observa que per al sistema molecular 1/10.000 (Mol 1/10.000), la velocitat de reacció en les primeres set hores és la mateixa que per al sistema nanopartícula (figura 6).

La FEQ que resulta més versàtil és la que conté AGP, que presenta enantioselectivitat per a nombrosos fàrmacs de caràcter neutre, àcid i/o bàsic.

Si bé són quirals en si mateixos, els seus derivats, èsters i carbamats, mostren una enantioselectivitat molt més elevada i són aquests els que s’han utilitzat com a SQ.

Els primers a aparèixer en el mercat van ser l’acetat i el benzoat de cel·lulosa microcristal·lina sense cap tipus de matriu cromatogràfica, ja que la pèrdua d’aquesta estructura cristal·lina condueix a la supressió de l’enantioselectivitat.

La utilització de l’eluent correcte en la fase mòbil és d’una gran importància en aquestes fases, ja que, en estar el selector quiral simplement dipositat sobre la matriu, nombrosos dissolvents poden produir la seva dissolució i l’elució de la columna, amb la corresponent pèrdua d’enantioselectivitat.

Tot i que també es poden utilitzar amb fases mòbils de composició aquosa, amb un dissolvent com l’acetonitril o el metanol, en aquestes condicions acostumen a produir valors d’enantioselectivitat més baixos.

Aquestes fases estacionàries més estables es poden utilitzar amb un ampli ventall de dissolvents en la fase mòbil, fet que incrementa les possibilitats de separació, ja que el canvi en la composició de la fase mòbil modifica l’enantioselectivitat.

No obstant això, cal tenir en compte que, malgrat els evidents avantatges, el procés d’immobilització altera les característiques d’enantioselectivitat del material resultant respecte als que contenen el SQ com a simple recobriment de la matriu cromatogràfica.

Com també ho és el control ràpid de l’enantioselectivitat en qualsevol procés de screening en el qual s’hagin utilitzat aproximacions combinatòries.