endopodi

Els Isòpodes marins continuen utilitzant els pleòpodes per a la natació, com els altres Malacostracis, però presenten ja la característica d'una clara dilatació tant de l'endopodi que els permet d'utilitzar-los també com a òrgans respiratoris parabranquials...

Una altra modificació, que es presenta en els gèneres Idotea i Sphaeroma, consisteix a perdre les branques dels pleòpodes llur disposició perpendicular al cos del crustaci, situant-se l'epipodi sobre l'endopodi com un opercle d'aquest últim; això comporta modificacions histològiques d'importància, mentre que l'exopodi gairebé no pateix cap alteració; en canvi, l'endopodi es diferencia per un sac de grosses parets formades per un epiteli singular que Bernecker (1909) designa com a«epiteli respiratori» i que té ja un funcionalisme francament eficaç, amb coeficients d'oxigenació relativament elevats.

Cinquena pota (P5) dreta amb endopodi molt reduït, exopodi 2 amb un procés hialí prop de la base de l'espina terminal externa.

P5 esquerra amb endopodi que arriba a la part mitjana de l'exopodi 2 i acaba en un grup de petites espines.

P5 amb exopodi biarticulat, acabat en dues espines subiguals de llargada aproximadament igual a la de l'artell distal de l'endopodi; internament a elles hi ha una sèrie d'espines més petites.

En comparar aquests animals amb els de les mostres del 1968, hom veu que són de característiques molt similars ; en realitat, les diferències donades (DUSSART 1964) com a diagnòstiques entre H. roubaui i H. roubaui lauterborni (llargada de les dues espines terminals de l'endopodi de la P5 de la femella) són poc decisives; àdhuc en exemplars de la mateixa col·lecció podem veure variacions importants.