energia potencial

Encara que molt simplificat, es pot dir que un camp magnètic extern tendeix a orientar els valors dels espins de forma paral·lela al camp com a forma de mínima energia potencial, i, per tant, la més estable.

Un nanoimant o imant molecular és una molècula que té una apreciable barrera d’energia potencial quan es vol invertir la direcció del moment magnètic.

Un primer pas important en aquest sentit, el donà el químic suec Julius Thomsen (1826-1909) en exposar el 1853 els fonaments d’un sistema termoquímic d’interpretació del canvi químic que pretenia establir una funció d’estat per als sistemes químics anàloga a l’energia potencial mecànica.

A més d’actuadors (motors, cilindres hidràulics, músculs pneumàtics artificials, etc.), alguns dissenys també utilitzen elements passius (com ara molles) per emmagatzemar o alliberar energia potencial durant la marxa.