epicicle

Tosca explica les hipòtesis de l’epicicle -deferent i del cercle equant i els raonaments per trobar l’excentricitat i l’apogeu solar segons Ptolemeu, Dechales i Riccioli.

Cada planeta es mou recorrent a velocitat constant un epicicle, que és un cercle de petites dimensions.

El centre d’aquest epicicle es mou recorrent el perímetre d’un altre cercle anomenat deferent.

La velocitat angular del centre de l’epicicle recorrent el perímetre del deferent no és constant respecte del centre del deferent, però sí que ho és respecte d’un altre punt anomenat equant.

—La velocitat angular del centre de l’epicicle recorrent el perímetre del deferent.

—El Sol no té epicicle ni deferent.

—Velocitats angulars dels moviments de rotació de l’astre seguint el perímetre de l’epicicle, i del centre de l’epicicle respecte del punt equant.

Barra deferent-epicicle: Mercuri disposa d’un centre real del deferent «DR», que gira al voltant de «D», així doncs, es col·loca un disc a «D», de radi l’excentricitat d’aquest moviment (disc DR).

El centre de l’epicicle «C» s’ha de mantenir a longitud constant del centre «DR», es col·loca la «barra deferent epicicle», que en un extrem té fixat el centre de l’epicicle «C», i en l’altre hi ha una corona que s’abraça al «disc DR».

L’epicicle es construirà amb una corona dentada.