epigenotip

El paisatge epigenètic i l’epigenotip Waddington va presentar el concepte del paisatge epigenètic (The epigenetic landscape) en el seu llibre Organisers and Gens (Waddington, 1940), que posteriorment va desenvolupar en la seva obra The Strategy of the Gens (Waddington, 1957).

En aquest context, Waddington va introduir també el terme epigenotip.

Amb el terme epigenotip Waddinton volgué expressar la idea de les interaccions entre els gens, els seus productes i l’entorn, que fa possible que a partir d’un genotip es manifesti un determinat fenotip.

Actualment, l’epigenotip es podria relacionar amb les xarxes d’interacció entre factors de transcripció, molècules relacionades i influències de l’entorn, que condueixen a un fenotip.

Amb la idea d’epigenotip, Waddington va donar a l’entorn una importància real en l’activitat dels gens, d’acord amb la seva terminologia.

Davant de la separació radical entre genotip i fenotip, Waddington va proposar el terme epigenotip, referit al procés de desenvolupament, i el terme epigenètica com la ciència encarregada del seu estudi.

Derivats d’epigenètica tindríem nous conceptes com herència epigenètica, epigenotip, epigenoma i marques epigenètiques, entre altres.

En aquest context, Waddington va introduir també el terme epigenotip.

Amb el terme epigenotip Waddinton volgué expressar la idea de les interaccions entre els gens, els seus productes i l’entorn, que fa possible que a partir d’un genotip es manifesti un determinat fenotip.

Davant de la separació radical entre genotip i fenotip, Waddington va proposar el terme epigenotip, referit al procés de desenvolupament, i el terme epigenètica com la ciència encarregada del seu estudi.