A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
epinefrinanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 5 Çò que ells anomenen la «secreció normal constant d'epinefrina», seria essencial per a l'eficàcia de la «redistribució» en aquest sentit, i l'absència d'aquest factor explicaria perquè l'extirpació o isolament de les suprarenals privin de produir-se l'efecte habitual. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1934) Freqüència: 5 Estudien després aquests autors la influència de l'epinefrina i de la insulina sobre la fixació i mobilització del sucre dels músculs, i les dades que es refereixen a la insulina i al funcionament de les suprarenals són particularment interessants, puix que, quan el contingut en sucre del plasma baixa a 30 mgr., es produeix un augment del sucre muscular que pot igualar i àdhuc sobrepassar el valor del sucre hemàtic, a condició que el funcionament suprarenal es trobi en condicions normals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971) Freqüència: 5 També MONTAGNE i WILSON, amb «shock» i amb epinefrina, confirmaren el «shunt» aplicant el principi de Finch a l'extracció del PAH. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971) Freqüència: 5 El 1952, amb epinefrina, ROTHLIN i CERLETTI veuen en el conill imatges d'isquèmia, però no constants, i no es mostren partidaris del mecanisme de TRUETA. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971) Freqüència: 5 BURGHELE (1966) amb el «shock» del gos, i ja abans SCHLEPEL i MOSER (1950) amb el conill, amb epinefrina i contrastant amb fluoresceïna, l'afirmen. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons