episoma

Tot fa pensar en cèl·lules sg- amb episoma autònom que poden passar a sg+ per integració, i cèl·lules sg- que necessitarien, a més, infecció prèvia.

Tot feia pensar en tres estats: sense episoma, episoma autònom i episoma integral; cal reconèixer, però, que necessitàvem proves més directes i prou convincents.

No obstant això, amb relació al concepte primitiu d'episoma, cal tenir en compte que alguns factors R no són transmissibles per conjugació, i en cap no hi ha evidència d'una forma integrada estable.

El factor S descrit pel grup del Depattament de Microbiologia de la Facultat de Ciències, sembla ésser dotat de totes les propietats inherents al concepte estricte d'episoma, sense que això vulgui dir que un coneixement més profund permeti d'establir-ne diferències.

L'efecte paradoxal només pot ésser el resultat de dos fets: la insensibilitat a l'OA del factor S integrat, com es dóna en tots els altres estats integrats d'ADN extracromosòmic, i la major velocitat de multiplicació de les formes sg+, és a dir, amb l'episoma integrat.