epiteli germinatiu

En la quarta setmana del desenrotllament embrionari, l'epiteli aixafat que recobreix el còs de Wolf se fa més alt i cilíndric en dues amples faixes; la més interna de aquestes, que constitueix el veritable epiteli germinatiu, reposa damunt de l'estroma mesodèrmic del còs de Wolff format per cèl·lules embrionàries estel·lades i glòbuls hemàtics.

En la setmana sisena de la vida, epiteli germinatiu i estroma wolffià, ambdós en proliferació activa, se barregen talment que els elements epitelials queden inclosos en el teixit conjuntiu embrionari.

El fol·lícul primordial no és, doncs, altra cosa que una cèl·lula procedent de l'epiteli germinatiu, l'òvul, que té al seu voltant un rengle de cèl·lules anomenades fol·liculoses i demés un anell vascular (Clark.).

L'òvul, millor dit la ovogònia, procedeix innegablement de l'epiteli germinatiu; mes ¿quin és l'origen de les cèl·lules fol·liculars?

No totes les cèl·lules procedents de l'epiteli germinatiu que s'inclouen en l'estroma wolffià arriben a obtenir, a despeses d'aquest, elements cel·lulars subdits — segurament necessaris per a la vivència ovular, — i aquesta serà potser la causa que el nombre considerable d'elements de l'epiteli germinatiu inclosos, de fol·lículs primordials, que observem en tota la gruixària de l'ovari fetal sofreixi allò que s'ha denominat «la destrucció incessant» en la vida extrauterina fins a l'època de la pubertat, de manera que en l'ovari adult trobem solament dos rengles de fol·lículs primordials en la prima closca o part ovígera del mateix, quan n'hi ha a grapats en l'ovari fetal.