esfera

També hi ha elements força característics dels gabinets de Física, com ara: teodolit, sextant, cronòmetre amb base Cardan, galvanòmetres, electrodinamòmetres, components per a experiències d’electrostàtica, espectrògrafs, goniòmetres, lent de Fresnel, microscopis (Chevalier, Leitz Weitzler, Reichert Wien), sirenes acústiques, esfera i anella de Gravesande, esferes de Magdeburg, baròmetre registrador i càmera de boira Wilson, entre d’altres.

Dins d’aquesta tradició, l’esfera era considerada com una figura més pròpia de l’astronomia que de la geometria, i en les esfèriques s’estudiaven les línies sobre l’esfera més que l’esfera pròpiament dita.

Es tracta d’un recull, dividit en tres llibres, que conté seixanta teoremes i problemes sobre l’esfera.

El llibre I comença amb la definició: «un triangle esfèric és l’espai comprès entre tres arcs de cercles màxims sobre la superfície de l’esfera amb la limitació que aquests arcs són sempre menors que un semicercle».

Aquesta figura reprodueix sobre l’esfera la figura que il·lustra la versió plana del teorema.

S’uneix el centre H de l’esfera amb els punts B, Z i E, i s’obtenen els segments HB, HZ i HE.

Una esfera armilar.

La esfera terrestre.

La esfera celeste.