espectre secundari

En altres modalitats encara més resolutives d’anàlisi proteòmica per EM, algun dels ions (de pèptids) obtinguts en la digestió anterior se separa de la resta d’ions —en un quadrupol— i es redirigeix a una cambra de col·lisió on es fragmenta; s’obté així un espectre secundari característic que pot emprar-se per a una seqüenciació de novo o per a una identificació directa del pèptid (figura 7).

El quadrupol de l’instrument, actuant de filtre iònic, selecciona un dels pics (pèptids) d’aquest espectre primari, que per col·lisió amb un gas inert en un dispositiu adequat es fragmenta i dóna un espectre secundari.