estany

Cal dir que, en general, es tracta d’elements de transició i, particularment, de metalls amb caràcter noble, de la segona i tercera sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag, Pt, Au); però nanopartícules de metalls menys electronegatius, com el cobalt i el ferro, i de metalls del bloc p, com l’estany, també són conegudes.

A les parròquies hi havia una bústia per deixar-hi el paper d’estany dels embolcalls de les xocolates, i els diners que treien de la venda de l’estany als industrials anaven a parar, deien, a les missions catòliques.

Les condicions redox naturals del nostre entorn, sabem molt bé que, en general, són oxidants (de manera molt localitzada es donen condicions reductores provocades per microorganismes o en ambients volcànics), per això molts metalls s’extreuen d’òxids, òxids hidratats i carbonats, com ara el ferro (a partir de Fe₂O₃, Fe₃O₄, FeO(OH) i FeCO₃), el manganès (a partir de MnO₂), el titani (a partir de TiO₂ i FeTiO₃), l’estany (a partir del SnO₂), etc.

Els biòtops estudiats en aquesta nota comprenen una selecció un xic variada: torberes pantanoses, torberes higropètriques, llacunes torberoses, molses de fonts, estanys i rierols, torberes d'alta muntanya i coixinets i tapissos de molses.

Poden servir d'exernple multitud de petits estanys muntanyencs acaramullats.

Aquesta fàunula nematòdica es troba ja pròxima a la dels estanys i els rius.

Aquest biòtop, un xic similar als aiguamolls, ofereix una vegetació fonamental de molses hipnàcies (Drepanocladus, Bryum, Philonotis), i alberga una comunitat nematòdica oscil·lant entre la de les veritables torberes i la dels rius i els estanys.

Al Pirineu són molt característics els petits llacs glaciars anomenats estanys a Catalunya i «ibones» a Aragó, a una altitud gairebé sempre de més de 2.000 m.

Hom constata als medis briofítics dels estanys i els llacs una abundància més petita d'individus en les comunitats nematòdiques en relació amb els medis precedents.

Als llacs i als estanys amb règim oligotròfic aquest caràcter s'accentua enormement.

Les molses dels petits rierols i dels estanys oligotròfics són, en aquest aspecte, els medis més migrats i uniformes.

Es va visitar el túnel del Cadí i la central hidroelèctrica reversible d’estany Gento Sallente, el 1987; la Fira Internacional de la Construcció i Climatització de París, el 1991; la central nuclear d’Ascó, la Torre de Collserola i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya, el 1992, i la fàbrica de cables de Pirelli-Cavigel de Vilanova i la Geltrú, el 1993.

Suposem que tenim un estany quadrat de 1 zhang de costat, en el centre del qual hi ha una canya que sobresurt 1 chi del nivell de l’aigua.

Es demana quant valen, respectivament, la fondària de l’estany i la longitud de la canya.10 Resposta: (5, 12, 13) Problema 16 Suposem que tenim una vil·la quadrada de 200 bu de costat i que al centre de cada costat hi ha una porta.

Actualment, amb l’alumnat de segon de batxillerat s’han ampliat les sessions pràctiques (establertes pel currículum) amb dues de noves que segueixen aquesta seqüència històrica: — Estudi dels primers metalls, les seves propietats i com obtenir un aliatge (bronze a partir d’estany i de coure).

Antonio Valdés, ministre de Marina, còpies d’unes reflexions de Proust sobre els coures d’Amèrica i sobre l’estany de Mèxic.

Proust era ben conscient de les diferències entre aliatges (per exemple el bronze, «mescla» en proporcions variables de coure i estany) i veritables compostos químics (com els carbonats de coure).