estructura globular

Les tècniques han estat el dicroisme circular (DC) a la regió de l’UV llunyà, sensible a les variacions en l’estructura secundària de la proteïna (formació d’hèlix, fulles beta, etc.); el DC a la regió de l’UV proper i la fluorescència, sensible a canvis en l’estructura terciària (formació de l’estructura globular); el DC a la regió Soret, que percep canvis associats a la coordinació del grup hemo-, i l’espectroscòpia d’absorció UV-visible, que aprecia els canvis anteriors de manera global.

A més, els espectres resolts també indiquen que aquest canvi en la coordinació no afecta l’estructura secundària de la proteïna (espectres purs idèntics a la zona de l’UV llunyà de CD), però sí que té un efecte en l’estructura globular terciària de la proteïna.