A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
etanolnom masculí |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 A més, s’observa la coloració de la flama a causa de la presència de diferents cations i es determina el contingut d’etanol d’unes mostres per colorimetria. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 El dicromat oxida l’etanol a etanal i les sals de plata catalitzen el procés. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 Una de les maneres de determinar el contingut d’etanol en una mostra, de la qual es vol conèixer el contingut d’alcohol, és fer-la reaccionar amb dicromat de potassi. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 A la figura 9 es mostra (d’esquerra a dreta) el color resultant de la reacció, feta amb 46,2, 30,8, 15,4 i 7,7 g d’etanol/100 mL de quatre mostres que presenten unes concentracions deu vegades més elevades que les que s’utilizen a la pràctica per destacar els diferents colors que es poden observar en aquesta reacció. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 La graduació alcohòlica s’expressa en graus i mesura el contingut d’etanol (en cm3) en 100 cm3 de mostra. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 Per això en 100 cm3 d’un vi de 13° hi ha 13 cm3 d’etanol o, si ho multipliquem per la densitat de l’etanol (0,8 g/cm3), 10,4 g d’etanol. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 10 Gestió de residus: s’addicionen uns mil·lilitres d’etanol del 96 % a cadascuna de les mostres, s’agiten uns segons i s’aboquen en el contenidor de residus corresponent. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 17 Efectivament, fets com ara la hidròlisi del midó per àcids, la descomposició del peròxid d’hidrogen per metalls i el descobriment de la conversió de l’etanol en àcid acètic per pols de platí marquen els punts de partida. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 17 En general, s’intenta treballar amb dissolvents que extreguin poc etanol i que tinguin punts d’ebullició baixos, ja que això facilitarà la posterior concentració de l’extracte. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 17 Pel que fa a l’aplicació d’aquesta tècnica a la caracterització de l’aroma del vi, la detecció amb espectrometria de masses es presenta com la gran alternativa a la de sensors de gasos, ja que la presència majoritària de l’etanol en la fracció volàtil produeix la passivació dels sensors de gasos. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 17 Aquesta evolució es pot atribuir, en les primeres etapes, a la creixent presència de l’etanol. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 40 Deixem en maceració durant una setmana 20 gr de mirra en trossos (tal com ve, sense polvoritzar) amb 100 cc d'etanol de 96°, remenant de tant en tant, i al vuitè dia filtrem sobre paper i recollim el filtrat alcohòlic d'un color groc. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons