evaporador

L’amoníac així comprimit passava a l’estat líquid dins d’un condensador per passar després a un evaporador on s’evaporava al mateix temps que produïa fred al medi.

Es tracta del cicle de compressió que necessita quatre elements: el compressor, el condensador, l’evaporador i la vàlvula d’expansió.

El segon té lloc a l’evaporador i consisteix en el fet que el refrigerant passi de líquid a vapor, i per fer això ha d’absorbir la calor latent de l’entorn aconseguint, d’aquesta manera, refredar-lo.

La màquina Douane estava composta d’un evaporador, que anomenaven frigorifer, d’una aixeta que feia de vàlvula d’expansió, d’un compressor que era accionat manualment si era petit o mitjançant un motor si era gran i, finalment, d’un condensador en forma de serpentí submergit en aigua.

El fluid que circulava per l’evaporador seguia el procés iniciat de canvi de fase i agafava la calor latent de vaporització del medi que podia ser simplement un recipient ple d’aigua, la qual transformava en gel.

La producció del fred tenia lloc en un cicle de compressió per la qual cosa aquest aparell estava compost per un compressor, un condensador i un congelador (que avui anomenaríem evaporador) (Perret, 1904: 127132).

Tot seguit l’amoníac s’expansionava en passar del condensador a l’evaporador on es transformava novament en gas.

A l’evaporador (anomenat congelador) absorbia la calor latent de vaporització del medi i refredava així les seves parets.

Caldrà però fer veure que el nom d’evaporador, utilitzat de manera general avui en dia, rebia en aquells anys diferents noms com frigorífer o refrigerador o congelador, que era un terme més relacionat amb les funcions que complia.