evolucionisme

No seria descabellat situar Font dins la nòmina de capellans prehistoriadors que a França ja feia anys que treballaven per contrarestar, des del mateix terreny de la ciència prehistòrica, les conseqüències que l’evolucionisme tenia en l’espècie humana.

Cal destacar les que va proposar, de forma sovint contradictòria, sobre l’origen de la Terra, la seva reivindicació de l’actualisme, teoria que es va anar imposant posteriorment, i l’acceptació de la possibilitat de canvis en els organismes que alguns autors han vist com idea precursora de l’evolucionisme, encara que aquesta no fos ni molt menys la intenció del mateix Buffon.

Pujiula, entre altres coses, distingia clarament entre evolucionisme i darwinisme.

Poc després d’aquest article, Ubach tornà a les pàgines d’Ibérica com a autor d’una invectiva directa contra Ameghino, on exposava sintèticament la proposta filogenètica de l’argentí aplicada als éssers humans i esmentava un seguit de crítiques i refutacions, d’autors tant contradictoris com partidaris de l’evolucionisme.

A finals del segle XIX, després de la publicació de The origin of species per part de Charles Darwin, hi va haver fortes controvèrsies entre partidaris i detractors de l’evolucionisme.

En aquest article s’estudien setze manuscrits d’aquest període que estaven d’alguna manera relacionats amb l’evolucionisme, i es demostra que la major part de membres de la RACAB eren creacionistes i clarament oposats a la idea de l’evolució.

Aquesta posició contrària a l’evolucionisme era defensada, depenent de l’autor, amb arguments ideològics o científics.

Això és el que va passar al llarg del segle XIX amb la progressiva aparició de l’evolucionisme com a explicació més factible de l’existència de les espècies i la seva diversitat.