fadiga

Aquests malalts no soporten la fadiga tal com la soporten els sans: l'eliminació de la creatinina, la relació de l'amoníac amb el N total i l'urea resten en els sans dins els límits normals fins quan el treball és més exagerat que en els nostres malalts.

Donem després un exemplar de l'Auca escrit a màquina, que ells llegeixen durant un quart exacte; acabat el quart, se'n deixa passar un altre, fem repetir allò que recorden i es transcriu amb cura i, finalment, interroguem sobre l'interès despertat per la prova, sobre la fadiga i sobre l'atenció.

Comencem per dir que entre els deu normals sols tres han presentat el fenomen, i els tres han seguit la proba sense fadiga perceptible, amb atenció i interès; en els restants, ço és, en els que han donat resultat negatiu, no es pot assenyalar cap diferencia perceptible en lo que's refereix als factors susdits.

4) Les incloem en el grup d'espècies saprofites de la putrefacció la virulència de les quals s'ha exaltat en el transcurs de la lluita per decaure ben tost, tan aviat com desapareixi l'influx de factors transitoris (misèria orgànica, fadiga, abundor de cadàvers en descomposició) que motivaren la seva exaltació passatgera.

Aquest, en efecte, porta anexos dos defectes quan s'utilitza per a exposar sèries d'estímuls: el primer resulta de la ràpida fadiga que els muscles oculars de molts subjectes experimenten en virtut de l'intens i persistent esforç que han de fer per a mantenir fix el camp de la visió directa sobre un punt tan precís com és l'escletxa de la majoria dels taquiscops.

(Aquesta fadiga, principalment ressentida pels muscles de l'acomodació, és la que pràcticament ens impedeix fer treballs delicats de traçat, ajustatge, etc., sense haver d'aixecar freqüentment el cap i mirar a la paret o al sostre.)

L'esforç d'atenció doncs, pròpiament parlant, tan sols el mesurem fent exposicions de curta durada (6 segos màximum) i prova d'això són els casos observats de subjectes que durant una exposició serial han caigut en el somni hipnòtic, resultat doble de l'automatisme psíquic i la fadiga muscular provocada per l'experiment.

La grandària respectable d'algun dels camps d'exposició del nostre taquiscop i les bones condicions d'intensitat lluminosa que en la pràctica s'aconsegueixen amb ell, ens permeten en més usar-lo sense inconvenient com a mnemòmetre fent exposicions d'un i dos minuts inclús sense fadiga ocular de cap mena.