febre

Es un home molt prim i groc, es cansa a l'esforç més lleuger i té una tos quasi contínua; expectora moderadament, té febre alta (39 graus i més, als vespres) i més de 100 pulsacions.

Així, les seves al·lucinacions han estat sempre òptiques: no hem pogut comprovar en ells al·lucinacions acústiques, ni solament en les hores de deliri, provocat per la febre, en algunes de les malaltíes comuns que ells han sofert.

La febre recurrent i el yaws se curen amb una o dues injeccions de salvarsàn perquè són exclusivament espirilosis; la sífilis, en aquest sentit, s'assembla més a les tripanosomiasis, que són malaltíes a protozoaris.

Al día següent tres dels quatre individus que m'ajudaven en la preparació manifestaren postració general, febre de 38° a 38° i dècimes i mal de cap, símptomes que duraren 24 hores.

De la observació dels cobais sempre havem comprovat un augment de febre en l'acte de l'experimentació.

Sols farem constar l'absència constant de febre, que la Wassermann fou sempre negativa, que les metrorràgies persistien malgrat els repetits taponaments intrauterins i que alguna volta es queixà de dolor intens en el baix ventre.

Quatre mesos després, aquest nen va morir de diftèria, i al mateix temps, son pare va tenir una greu malaltia de pit, que el metge de la casa digué a la família que era grip: tossia molt, tenia febre i dolors.

Mentrestant, la malaltia del pare seguia evolucionant: tossia, espectorava, tenia febre, suava a les nits...