A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
fibra degeneradasintagma nominal femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 En la fig. 8, que representa un tall fet a nivell del quart parell dorsal, les fibres degenerades estan disposades sots la forma d'un triangle i ocupant la part posterointerna del fascicle de Goll. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 A nivell de la part mitjana del primer segment dorsal (fig.9), les fibres degenerades no ocupen sinó la part posterior del fascicle de Goll. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 En les figures 10 i 11, que representen talls passant respectivament pel quint i pel primer segment cervical, les fibres degenerades formen un petit espai triangular situat al llarg del solc longitudinal posterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 Aquestes fibres degenerades poden ésser seguides fins al nucli del fascicle de Goll. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 Veié demés en les seves preparacions com un gran nombre de fibres degenerades travessaven la substància gris en totes direccions, i com aquestes fibres, passant per la comissura gris posterior i per la comissura blanca anterior, abocaven als cordons anterolaterals per anar a col·laborar en la formació del feix cerebel·lós, el fascicle intermedi lateral i el cordó anterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 La quantitat de fibres degenerades disminueix gradualment recorrent la medul·la de baix a dalt, però no obstant encara hom les pot seguir fins al nivell de la porció inferior del bulb raquidi. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 En talls transversals de la medul·la fets immediatament per damunt de l'emergència del primer nervi sacre (fig. 2), les fibres degenerades ocupen la quasi totalitat del cordó posterior excepte un petit espai triangular que ve a representar una part de la zona o camp cornu-comissural. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 En el cordó posterior del costat oposat no hi ha rastre de fibres degenerades. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 En talls transversals de la mèdul·la fets immediatament per damunt de l'emergència del setè parell lumbar (fig. 3), la disposició de les fibres degenerades no s'aparta gran cosa de la que acabem de descriure en el tall precedent. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 Aquí, efectivament, les fibres degenerades ocupen només la porció mitjana i externa del cordó posterior, bo i deixant intacta la part interna d'aquest mateix cordó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 23 Inspeccionant els talls dels restants segments lumbars i dels dorsals i cervicals (figs. 5, 6, 7, 8, 9 i 10), es veu que les fibres degenerades del cordó posterior poden ésser seguides amb facilitat fins a la porció inferior de la medul·la oblongada o bulb raquidi. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons