fibra sensitiva

Però a més d'aquesta acció nerviosa, influeixen en el ritme de la respiració les tensions del CO₂ i del O en la sang, com es prova amb això que, al tallar les fibres sensitives del pneumogàstric, els moviments respiratoris es fan rars i profundes i són, llavors, conseqüencia de l'acció sobre els centres motors respiratoris de sang de diferent composició gaseosa, segons els diferents moments.

Així, essent indubtable que en el sistema de la vida de relació hi ha conduccions centrípetes de funció ben manifesta, i essent més difícil de provar la presència de conduccions d'igual mena en el simpàtic, i resultant, d'altra banda, senzill l'estudi dels efectes eferents, sobretot motors; s'arribà a la conclusió excessiva d'ésser el simpàtic una formació exclusivament efectora i que les conduccions aferents (que no es podien discutir) es realitzarien per fibres sensitives pertanyents al sistema central.

Els primers haurien de conduir, segons havem vist (Cajal, Sherrington), les fibres sensitives corresponents al sistema nerviós central, el soma de les quals es trobaria en els ganglis del pneumogàstric.

D'això s'ha de concloure que van fibres sensitives pels pneumogàstrics i pels esplàcnics, però que llur funció no és igual.

D'això s'en dedueix l'existència de fibres sensitives gàstriques que, directament o indirectament, sense sinapsi o amb sinapsi intermèdies, arriben als centres nerviosos, on poden deslligar diferents reflexos.

Però no és aquest el moment de discutir això: avui assenyalem només l'existència de fibres sensitives gàstriques simultàniament en els esplàcnics i pneumogàstrics, i les particularitats fisiològiques de llurs funcions.