fibrosi

Comparant la densitat d'ambdós calcanis, l'operat i el control (làm. 1 a 3), veiem que el del costat operat és un os tan feble, que si l'animal podia saltar-hi a sobre, se li trencaria fàcilment, com s'esdevingué en alguns d'aquests animals als quals hom reconstituí espontàniament el tendó calcani per simple fibrosi, i en intentar de moure's activament, al conill se li trencava l'os per aquest lloc.

En la primera fase de la malaltia, els túbuls estriats de Ies glàndules salivals presenten signes d'atròfia i desaparició de les estriacions; en els casos més avançats, l'atròfia arriba al teixit acinar, alhora que sorgeix una infiltració cel·lular del teixit periglandular que acaba en fibrosi més o menys extensa.

Són també interessants els treballs de RUTTSHAUSER i de GRASSET els quals, des d'un punt de vista histològic, assenyalen a les zones de suport de l'artrosi l'existència d'un estasi venós per la presència de proliferació pseudo-angiomatosa i focus d'hemorràgia, que junt amb la presència de fibrosi medul·lar (per obstrucció dels vasos) determinaria un estat isquèmic.