filament

L'ample espore que, engruixint-se, s'ha fet merozoit, segueix el cicle sexual mascle, vacuolisant-se i transformant-se per últim en capdell irregular, més espessat en unes parts que en altres i amb cossos petits més tingibles que el mateix capdell; aquest, que ve a ésser ultra-cel·lular ja que el protoplasma és degenerat, se romp en filaments curts, forts i ondulats que's van convertint en llargs, delicats i en tirabuixó: tal és l'espiroqueta pàlida de Schaundinn.

Els glòbuls rojos que contenen alguns filaments cromàtics poden confondre's amb la gameta femella, però no's pot afirmar mai que's tracti d'una gameta si no's troben cossos en creixent.

Però no tots els filaments terminals s'aturen en aquestes regions de la bufeta, sinó que alguns d'ells, s'escampen per l'úter, ovari i anexes o per la pròstata i vesícules seminals.

Si incorporem al producte del raspat dels dos tubs 1 c. c. de solució salina, i, si hi ajuntem de seguida 1 c. c. d'extret, observarem, al cap d'una o dues hores, que un gran nombre de bacils han desaparegut, que el protoplasma dels altres ha sigut visiblement modificat i que, en un mateix filament, el mètode de Gram mostra segments descolorits al costat d'altres que resisteixen l'acció de l'alcohol.

La distribució dels grans en el filament és molt desigual, veient-se trossos de filament que n'estan desproveïts.

Per això l'aspecte del filament és irregular i discontinu.

Els grans van creixent, i el filament fent-se més regular.

Els granets cromàtics acaben per fusionar-se, raó per la qual el filament sembla continu, i és més gruixut i regular.

L'homogeneïtat del filament no és pas absoluta.

Encara s'hi troben trossos poc cromàtics, que anomenarem falles (1); i al mig del filament sembla dibuixar-s'hi una ratlla més clara.

Per a explicar-se l'aspecte que ofereix el filament en aquesta fase, cal acceptar que el glomèrul cromàtic que forma el nucli paquitè es mig parteixi longitudinalemt seguint la ratlla clara l'existència de la qual hi havem assenyalat.

Existeixen, en efecte, fases intermèdies en les quals es pot veure la divisió progressiva del filament gruixut del paquitè en dos filaments prims, en els quals es corresponen els grànuls, que tornen a ésser ben aparents.