film

La selecció d'un film capaç de mantenir l'atmosfera adequada és fonamental per a una bona conservació.

Als envasos amb film de plàstic també es realitzaven determinacions del contingut en CO₂ i O₂ a l'atmosfera interior.

L'activitat d'aigua i la humitat en les mostres envasades amb film romanen pràcticament constants a temperatures de 5 i 15 ºC, tot minvant al llarg del temps a temperatures més altes.

Pel que fa al tipus d'envasament, entre les mostres emmagatzemades en vidre o en film sols es van detectar diferències significatives a les mostres conservades a altes temperatures.

Una consideració especial mereix el film El hotel eléctrico (1908) de Segundo de Chomón (1871-1929), un dels pioners del gènere.

El film Frankenstein (James Whale, 1931, El doctor Frankenstein) no és la primera, però sí la més famosa, de les versions cinematogràfiques que han recreat la novel·la de Mary Wollstone-Craft Shelley (1798-1851) de 1818.

De totes maneres, tant el film com la novel·la en què es basa mostren que és gràcies a la ciència (la física, la química i la biologia) que l’home, Frankenstein, el modern Prometeu, pot arribar a «rivalitzar amb Déu».

Fou realitzada per l’Edison film Company, del prolífic inventor nord-americà Thomas Alva Edison (1847-1931), que tant té a veure amb l’electricitat.

D’altra banda, no hi ha sèrie ni film de «metges i hospitals» en què, en l’escena culminant, el facultatiu de torn, al crit de «Tothom fora!», no intenti reanimar un individu inconscient aplicant sobre el seu pit dos plaques metàl·liques unides mitjançant cables a un aparell.

A banda d’aquests aspectes secundaris, potser l’únic film remarcable sigui Blackout (Eddy Matalon, 1977), que recrea els problemes originats per la manca de subministrament elèctric a Nova York durant el mes de juliol de 1977 i l’onada de delinqüència desfermada.

El film és una bona adaptació del llibre de W. Szpilman, amb una escenografia molt acurada, i ens ensenya el que era la vida i la mort en el gueto de Varsòvia.

El film va ser premiat amb diversos guardons, entre els quals podem destacar tres Oscar de l’edició del 2003 (millor actor, director i guió adaptat), la Palma d’Or del festival de Cannes (2002) i el Goya a la millor pel·lícula estrangera (2002).