filosofia natural

Van Marum s’havia iniciat en la filosofia natural amb recerques sobre botànica i fisiologia vegetal, tot aspirant a obtenir la càtedra de botànica de la Universitat de Groningen, que finalment no va guanyar.

Unes idees que conrearan després altres filòsofs (entre ells, el seu deixeble Jean-François Lamarck, com ha assenyalat Agustí Camós en la seua introducció de la filosofia zoològica) i que, d’alguna manera, s’anticipen a l’obra de Charles Darwin.

Van Marum s’havia iniciat en la filosofia natural amb recerques sobre botànica i fisiologia vegetal, tot aspirant a obtenir la càtedra de botànica de la Universitat de Groningen, que finalment no va guanyar.

A finals del segle XVII van començar a aparèixer personatges, com el comte d’Alcúdia, que van patrocinar trobades culturals on es parlava de temes tan diversos que anaven des de les humanitats fins a l’arquitectura, la perspectiva o la filosofia natural.

Dels onze tractats dels quals consta, dedica els dos primers a la lògica i la metafísica general i l’últim, a la metafísica especial, mentre que en la resta del tractat ens presenta la filosofia natural.

Les fonts disponibles respecte als principis de filosofia natural d’Aristòtil són els vuit llibres de Física.

Segons sembla, aquests estigueren fortament influenciats pel «maliquisme», un corrent espiritual dominant entre la població musulmana, tant a Castella com a la Corona d’Aragó, no massa bon receptor de l’activitat intel·lectual, tal com la filosofia natural.