A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
fisiologianom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 499 La constancia de la direcció del moviment, de la negativitat de ventrículs respecte de les aurícules, fa pensar que — com és llei general en fisiología — sigui produida aquesta negativitat en la gran massa ventricular pel predomini que té en ella la funció, la contracció muscular, el desdoblament catabòlic. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 499 Aquest equilibri és modificat per l'ió Ca, tal com demostràvem en la nostra comunicació al Congrés de Fisiología de Viena: l'injecció intersticial o intravenosa de sals de calci disminueix la negativitat ventricular i ja d'això en 1910 o ne deduíem que, predominant l'activitat ventricular dins de la general activitat cardíaca, les sals de Ca actuaríen com afavoridores dels canvis anabòlics. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 499 Marey, bé sabeu tots, fou el genial instaurador del mètode, com ho fou del mètode gràfic en general aplicat a la fisiología. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971) Freqüència: 499 Fou la primera idea de Carballo — fisiòleg espanyol, director que fou de l'Institut Marey — qui portà, fa sis anys, al Congrés de Fisiología de Heidelberg radiografíes obtingudes lentament, que, després, se projectaven ràpidament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971) Freqüència: 499 Aquestes variacions del factor temps — en Richet diu entusiastament: «l'home és ja amo del temps» — permeten immenses aplicacions a la fisiología i a la clínica. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Bellido, un dels membres més destacats de l’escola biològica catalana lligada a l’Institut de fisiologia de Barcelona, sobre el panorama que presentava el conreu de la ciència a Catalunya durant les primeres dècades de la centúria. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Saragossa (1914-1918) i de Granada (1920-1921), participà en els debats sobre l’autonomia universitària i la universitat en general amb ocasió del 2n Congrés Universitari Català. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Mà dreta d’August Pi Sunyer a l’Institut de Fisiologia des dels inicis, l’any 1929 guanyà la càtedra de «Terapéutica y Arte de Recetar» —farmacologia— a Barcelona, càrrec des del qual participà, durant la República, en la creació i direcció de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Professor de fisiologia de l’Escola Normal i inspector mèdic de l’Escola Graduada, va ser un dels 180 professors de les escoles de la Mancomunitat destituïts el 1924, arran del 402 E. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Bellido mantingué una estreta relació amb José Castillejo (1877-1945), secretari de la JAE, com ho demostra l’existència d’una carta, datada el 1919, on li diu que faci el possible perquè Juan Negrín (1889-1956), aleshores professor encarregat del laboratori de fisiologia de la Residencia de Estudiantes, guanyi la càtedra de Fisiologia que havia quedat vacant a la Facultat de Medicina de San Carlos de Madrid. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 La major part de l’escola de fisiologia catalana marxà cap a Amèrica. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Bellido, en canvi, restà a França gràcies a l’acollida de Camil Soula (1888-1963), catedràtic de fisiologia de la Universitat de Tolosa, ciutat on moriria el científic català l’any 1952. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Així, Bahí, servint-se dels coneixements de la fisiologia vegetal i de la química pneumàtica del moment, ens dibuixa un cicle de la matèria en el qual el bosc, a més de ser motor generador del que ell anomena «aura vital», és la baula ineludible que enllaça tots els processos transformadors de la matèria. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 L’any 2006 es va celebrar l’any de la ciència recordant, per diferents motius, els dos únics Nobel en fisiologia o Medicina nats a Espanya: Santiago Ramón y Cajal, del qual es compleix el centenari de la concessió del premi, i Severo Ochoa en el 101è aniversari del seu naixement. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 44 Severo Ochoa va ser un triomfador en vida, sent reconegut el mèrit dels seus treballs amb el premi Nobel de fisiologia o Medicina el 1959, compartit amb Arthur Kornberg, pels descobriments d’ambdós en els mecanismes de la síntesi biològica dels àcids nucleics. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons