fisiologia

La constancia de la direcció del moviment, de la negativitat de ventrículs respecte de les aurícules, fa pensar que — com és llei general en fisiología — sigui produida aquesta negativitat en la gran massa ventricular pel predomini que té en ella la funció, la contracció muscular, el desdoblament catabòlic.

Aquest equilibri és modificat per l'ió Ca, tal com demostràvem en la nostra comunicació al Congrés de Fisiología de Viena: l'injecció intersticial o intravenosa de sals de calci disminueix la negativitat ventricular i ja d'això en 1910 o ne deduíem que, predominant l'activitat ventricular dins de la general activitat cardíaca, les sals de Ca actuaríen com afavoridores dels canvis anabòlics.

Marey, bé sabeu tots, fou el genial instaurador del mètode, com ho fou del mètode gràfic en general aplicat a la fisiología.

Fou la primera idea de Carballo — fisiòleg espanyol, director que fou de l'Institut Marey — qui portà, fa sis anys, al Congrés de Fisiología de Heidelberg radiografíes obtingudes lentament, que, després, se projectaven ràpidament.

Aquestes variacions del factor temps — en Richet diu entusiastament: «l'home és ja amo del temps» — permeten immenses aplicacions a la fisiología i a la clínica.

Bellido, un dels membres més destacats de l’escola biològica catalana lligada a l’Institut de fisiologia de Barcelona, sobre el panorama que presentava el conreu de la ciència a Catalunya durant les primeres dècades de la centúria.

Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Saragossa (1914-1918) i de Granada (1920-1921), participà en els debats sobre l’autonomia universitària i la universitat en general amb ocasió del 2n Congrés Universitari Català.

Mà dreta d’August Pi Sunyer a l’Institut de Fisiologia des dels inicis, l’any 1929 guanyà la càtedra de «Terapéutica y Arte de Recetar» —farmacologia— a Barcelona, càrrec des del qual participà, durant la República, en la creació i direcció de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939).

Professor de fisiologia de l’Escola Normal i inspector mèdic de l’Escola Graduada, va ser un dels 180 professors de les escoles de la Mancomunitat destituïts el 1924, arran del 402 E.

Bellido mantingué una estreta relació amb José Castillejo (1877-1945), secretari de la JAE, com ho demostra l’existència d’una carta, datada el 1919, on li diu que faci el possible perquè Juan Negrín (1889-1956), aleshores professor encarregat del laboratori de fisiologia de la Residencia de Estudiantes, guanyi la càtedra de Fisiologia que havia quedat vacant a la Facultat de Medicina de San Carlos de Madrid.

La major part de l’escola de fisiologia catalana marxà cap a Amèrica.

Bellido, en canvi, restà a França gràcies a l’acollida de Camil Soula (1888-1963), catedràtic de fisiologia de la Universitat de Tolosa, ciutat on moriria el científic català l’any 1952.

Així, Bahí, servint-se dels coneixements de la fisiologia vegetal i de la química pneumàtica del moment, ens dibuixa un cicle de la matèria en el qual el bosc, a més de ser motor generador del que ell anomena «aura vital», és la baula ineludible que enllaça tots els processos transformadors de la matèria.

L’any 2006 es va celebrar l’any de la ciència recordant, per diferents motius, els dos únics Nobel en fisiologia o Medicina nats a Espanya: Santiago Ramón y Cajal, del qual es compleix el centenari de la concessió del premi, i Severo Ochoa en el 101è aniversari del seu naixement.

Severo Ochoa va ser un triomfador en vida, sent reconegut el mèrit dels seus treballs amb el premi Nobel de fisiologia o Medicina el 1959, compartit amb Arthur Kornberg, pels descobriments d’ambdós en els mecanismes de la síntesi biològica dels àcids nucleics.