flama

Aquest context va permetre la publicació d’obres tan innovadores i originals com la Chemical history of a candle de Faraday, en la qual l’autor britànic feia servir tot el seu enginy per tal d’explicar els conceptes bàsics de la química mitjançant els fenòmens observats en una flama convencional.

En efecte, a més de discutir les característiques generals de la flama i la composició de les espelmes, Faraday podia discutir la composició de l’aire, el paper de l’oxigen, la formació de l’aigua, les propietats de l’òxid carbònic, la naturalesa de la respiració animal, etc.

Noves teràpies per combatre el càncer, combustibles per a aeronaus, noves tècniques per a l’eliminació de residus, nous materials polimèrics resistents a la flama i nous compostos biològicament actius5 són tan sols alguns exemples de com ha evolucionat la química del bor en la química aplicada.

Una definició estàndard sobre comportament d’incendis es troba a Merrill i Alexander (1987), on s’especifica que el comportament del foc és la manera com el combustible entra en ignició, la flama es desenvolupa i el foc es propaga, i la manera com s’exhibeixen altres fenòmens termodinàmics relacionats.

Les variables que descriuen les propietats físiques del front de flames són, d’una banda, morfològiques, com ara l’altura de les flames —entesa com la magnitud vertical des del terra fins al punt més elevat d’aquestes— o la longitud —entesa com la dimensió des del punt més alt de la flama fins al punt mitjà del seu gruix, on ocorre la combustió de la flama.

I, d’altra banda, en relació amb aquestes, la inclinació, és a dir, l’angle dibuixat des de l’eix de la flama fins al terra.

Una altra tipologia de propietats físiques són les definides com a variables termodinàmiques, com ara el temps de residència, entès com l’estona que dura la combustió en flama en un punt concret (s); el poder emissiu (kW/m²), com la quantitat d’energia radiant per superfície de flama que és emesa en un incendi, i finalment la temperatura, molt variable en el si de les flames, en un rang de 600 K (temperatura d’ignició del combustible forestal) fins a 1.500 K, valor que es pot assolir fàcilment en un gran incendi.

Per obtenir dades sobre les dimensions de les flames, es duen a terme generalment estimacions visuals amb referències —per bé que aquesta és una tècnica força subjectiva— i si es gaudeix de bones perspectives, aleshores s’acostuma a utilitzar imatges digitals enregistrades durant el pas del front, per tal de donar valors més precisos d’altures, inclinació i gruix de les flames.