floc de neu

Entre les formes que més han atret l’atenció dels humans al llarg dels segles es troba les dels flocs de neu.

Històricament, la primera cita que coneixem de la simetria hexagonal dels flocs de neu es pot atribuir a Han Ying (l’any 135 aC).

Entre altres autors que es van ocupar d’aquest tema al mateix segle podem destacar Descartes, que ens ha deixat els primers dibuixos precisos de les morfologies dels cristalls de neu (1635), i Robert Hooke, que va descriure en la seva Micrographia (1665) tot allò que va poder observar amb l’invent del moment, el microscopi, inclosos alguns flocs de neu.

En aquesta obra, De nive sexangula, l’autor es pregunta per què tots els flocs de neu són hexagonals.

Abans ha raonat sobre l’empaquetament compacte dels grans de les magranes o dels pèsols sota pressió, les cel·les d’un rusc, els poliedres que emplenen l’espai, les causes de les formes en espiral dels cargols, la divina proporció o la possibilitat que el fred sigui la causa de la forma dels flocs de neu.