A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
fluorocromnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 23 D'altra banda, les cèl·lules epitelials del segment inicial de l'epidídim del ratolí presenten una considerable afinitat pel fluorocrom rodamina 6GO, quan és introduït per via intraperitoneal (282). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 23 L'activitat predominantment secretora es posa de manifest pel seu patró de tinció amb lectines conjugades amb fluorocroms (29, 30, 31, 32, 33). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 23 Pel que fa a les cèl·lules clares i estretes, el seu patró de tinció amb lectines conjugades amb fluorocroms indica una important activitat d'absorció (29, 30, 31, 32, 33). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2006) Freqüència: 23 Els quatre nucleòtids terminadors estan marcats cadascun amb un fluorocrom diferent. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2006) Freqüència: 23 Per això s'utilitzen un altre cop els encebadors P1 i P2, però aquest cop marcats amb un fluorocrom, i també s'utilitza l'encebador P3. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2006) Freqüència: 23 Si extraiem l'RNA d'un pacient, el marquem amb un fluorocrom i el llancem sobre el xip, els diferents RNA s'hibridaran amb els corresponents gens fixats al xip. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2006) Freqüència: 23 Es tracta de la hibridació diferencial en la qual els dos teixits (el teixit problema i el control) es marquen amb fluorocroms diferents i s'hibriden al mateix xip. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons