foc

El seu article dóna a conèixer les bases del foc i explica un conjunt d’experiències en les quals el foc és el protagonista.

Després, es retira del foc i s’afegeix l’oli de mica en mica, però en continu, i finalment es posa en motlles i es deixa a la nevera.

Es relaciona aquest fenomen amb la carbonització de la fusta i d’alguns aliments quan els deixem massa temps al foc.

S’ha format escuma i, quan hem apagat el foc, s’ha anat desinflant.

També, per a aquest alumne, el foc és important, tot i que l’aigua també hi té quelcom a veure: hi desenvolupa també un paper el seu antagonista, l’aigua.

El sucre, al final, s’inflama perquè no té aigua i l’aigua para el foc.

Si això és cert, podria ser que en algunes parts d’aquell líquid no hi hagués hagut prou aire per vèncer el pes del líquid i sortir fent una bombolla (barrejant-se amb l’aire) i que, quan haguéssim apagat el foc, hagués quedat aire atrapat dins del líquid, que aquest aire no pogués sortir sense l’aire que li proporcionava l’escalfor.

Beccaria va identificar el «foc elèctric» amb el «foc comú», ja que ambdós eren capaços de calcinar metalls i de metal·litzar algunes calçs.

Aquesta reciprocitat d’efectes va intentar ser reinterpretada per la teoria del flogist en termes d’un «foc elèctric» capaç tant d’alliberar flogist del metalls per calcinar-los com també d’aportar el flogist necessari a les calçs per metal·litzar-les.

D’aquesta manera, les guspires elèctriques es contemplaven com una font de calor variable, inigualable en comparació amb el foc comú (Priestley, 1790: 3, 359).

Finalment, i després d’importants discussions sobre què explicar, què representar i com fer-ho per obtenir el millor resultat, s’escenifiquen els judicis amb la intenció de deixar clares a tota la classe preguntes com: — Quina importància va tenir el descobriment del foc?