fong

Pel que fa a les pàtines negres, investigacions recents (Valero, 2000) han demostrat que el seu color no és degut a la presència de partícules atmosfèriques (presents en ínfimes quantitats), sinó que s’atribueix a la melanina DHN, la qual es relaciona clarament amb fongs negres.

La majoria de les pàtines estan colonitzades per microorganismes, des de bacteris fins a fongs i algues, segons les condicions ambientals i/o microambientals a què estiguin sotmeses.

Aquesta biocolonització (puntets negres) està produïda per fongs del grup Dematiace i correspon a la façana de la portada del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Igualment, a la pedrera de marbre de Belevi (Turquia) s’ha determinat, associada a dipòsits laminars de calcita (pàtines), la presència d’algues unicel·lulars, bacteris tipus coccoides (donen el color groc-taronja) i alguns fongs del gènere Cladosporium i Aspergillus (Garcia-Vallès et al., 2000).

Els procediments convencionals de síntesi de pèptids en fase sòlida s’han utilitzat per a l’obtenció d’algunes MT de cadena curta, com és el cas de fongs o de llevats, o per obtenir separadament els dos dominis en què s’estructuren les MT dels organismes superiors (figura 1).

En canvi, en el cas de fongs i llevats, les MT natives només contenen coure.

Hauria de penetrar dins la capa còrnia de la pell per a poder-se posar en contacte amb el fong paràsit.

Aquesta vegetació liquènica, a la qual s'afegeix sovint el fong Hysterium pulicare, antigament confós amb un líquen, és sovint relegada als sectors E i W del tronc per les molses i els líquens foliacis que creixen al sector N.

Cal dir també que els mesos indicats com a desfavorables per al fong coincideixen bastant amb les èpoques de començament i final del conreu.

Com a paràsit de la flor, la seva presència és condicionada pel període d'antesi en concomitància amb les condicions ambientals favorables per al desenvolupament del fong.

Mentre que B. cinerea podem considerar que és un fong de tardor, A. dianthicola, que produeix lesions semblants, és present gairebé durant tot l'any.

Aquest fong és un paràsit del clavell que no pot ésser considerat com a molt perjudicial, puix que sol aparèixer d'una manera esporàdica i barrejat aunb altres espècies.

Aquest fong produeix micro- i macroconidis; els microconidis poden ésser unicel·lulars i de forma oval, o bé bicel·lulars i ja d'aspecte fusiforme.

B. cinerea pot ésser considerat com un fong poc perjudicial en hivernacle, no pas perquè les condicions ambientals Ii siguin desfavorables, sinó perquè en realitat és un sapròfag capaç de comportarse cone a paràsit (poc agressiu) només en determinades circumstàncies; d'altra part, el conreu en hivernacle obliga a unes mesures fitosanitàries més estrictes que no pas en el conreu a l'aire lliure.

F. oxysporum és un fong francament termòfil.

Presenta la distribució durant l'any típica d'un fong termòfil, o sigui que llur abundància màxima correspon als mesos del final de l'estiu i durant tota la tardor.

F. oxysporum és un fong rar en hivernacle, puix que hom acostuma a plantar-hi esqueixos procedents de plantes mares sanes, per tal d'evitar fins on sigui possible la seva presència; no obstant això, ha estat observat alguna vegada en hivernacle al final de la primavera.