A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
fonsnom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 9 Finalment, cal parlar d'algunes de les peces originals que són fora de les vitrines per raons de mida i que ens ajuden a fer-nos una idea de l'extens i ric fons de què disposa el Museu: vaixells de congreny, alambins, un canó contra pedregades, àmfores, arades, maquetes i altres objectes que acompanyen els esmentats murals de les parets i l'estructura lluminosa de l'exposició. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 9 La majoria dels microorganismes que viuen a l'aigua s'acumula i adhereix als sediments del fons dels reservoris i es mobilitza per arrossegament o per moviments de la massa d'aigua, que els fa pujar i envair la massa. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 9 El finançament del programa de qualitat i seguretat alimentària de l'FP6 representà 12,3 M€ per a Catalunya, un 5,9 % dels fons europeus captats per entitats catalanes (ACC1Ó, 2008). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 9 D'aquesta manera, Catalunya ocupava el primer lloc del rànquing autonòmic de l'àmbit alimentari pel que fa al retorn de fons científics europeus (un 25,6 %), i superava Madrid (24,8 %), Andalusia (13,5 %) i el PaísValencià (9,4 %). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 9 Recomanacions de consum L'any 2003 l'OMS, basant-se en documents tècnics del fons Mundial per a la Investigació del Càncer (WCRF), estableix com a objectiu per a la població general una ingesta mínima de 400 g (pes net) de fruites i hortalisses variades o com a mínim cinc racions al dia. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 9 Una aigua potable preparada que amaga tot el que pot el fet que no és aigua mineral natural, i posa la denominació de producte amb lletra del mateix color que el fons, i amb una mida i una posició totalment inesperades. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 9 Un vi procedent d'agricultura ecològica que posa la frase que conté sulfits amb lletra minúscula, d'un color molt semblant al del fons de l'etiqueta (lila sobre marró), i en anglès, al costat d'una frase destacada en blanc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 18 La punció lumbar en els nens és mès fàcil que en els adults; la distancia de la pell al sac dural ès mès petila i el fons de sac meningi ès mès baix; els teixits són menys resistents; la columna vertebral, més elàstica, permet, en la flexió del tronc, una amplitut més extensa dels espais intervertebrals i les apòfisis espinoses de les vertebras lumbars són mès curtes i horitzontals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 18 Respecte a l'espai interespinós que convé per les puncions de diagnòstic, cal recordar-se de triar un espai baix perquè, especialment en els malalts que fan llit, al fons del sac dural s'acumulen els elements morfològics (sang, pus, microbis). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 18 Procedirem després de la mateixa forma en la cara posterior i es resseguirà el fons i els angles uterins i fins és convenient el coll, encara que es vegi aparentment sà, i mantindrem els trossos obtinguts separats en altres tantes gasses segons el lloc de procedencia. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1985) Freqüència: 18 El resultat fou satisfactori, com ja era de preveure, donat quo la mescla Boule C consta, en el eons , dels mateixos liquids que, almenys successivament, son aplicats en el metode del senyor Gallego. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons