forn

A causa del seu gust suau i de nous, el Kamut® ser utilitzat per a tots els pans i productes de panificació en els quals habitualment s'usa blat o espelta, especialment per les bones propietats del Kamut® en comparació amb el blat integral i per la seva bona fermentació al forn, encara que el Kamut® presenta una vida útil més curta.

Per a la cocció de la mostra en el Roner o forn de vapor, s'envasa l'aliment al buit amb una envasadora VAC-STAR S223 en una bossa de coextrusió tèrmica; en aquest cas, s'han emprat bosses de la marca Termopack amb 20 my de poliamida i 70 my de polietilè.

(Taula 9) El cas del lluç és una miqueta particular, ja que la cocció al buit no aporta avantatges rellevants en comparació amb els mètodes tradicionals (forn, planxa); la textura que adquireix és més tendra, però és menys saborós que un lluç a la planxa.

Col·loqueu en una placa de forn les làmines d'all i les nyores; deixeu que es deshidratin en un forn a 90 ºC durant 45 min.

Coeu-les a 60 ºC durant 12 min (48 ºC a cor de producte) en un bany maria o un forn de vapor.

Finalment, introduïu-los en un forn molt fort durant uns instants.

I també és una doble cocció, ja que sotmetem el producte a un cop de forn final per tal d'obtenir l'escorça cruixent de pa de romesco i pujar lleugerament la temperatura interior del rap (3 ºC, aproximadament).

En un alt forn (blast furnace) de carbó vegetal dels segles XVII o XVIII s’arribava a la temperatura de fusió del ferro de tal manera que la sortida del gresol era líquida, cosa que permetia disposar la colada en motlles.

Aquests treballs es realitzen fonamentalment en els primers cinc anys (1724-1728) i suposen «traginar calç» dels diferents forns de l’entorn del poble (forn de can Serra, forn de can Rostoll i forn de can Carbonell) fins a l’obra de l’església.

Hem vist com el fet que l’alt forn s’alimentés exclusivament de carbó vegetal requerí la definició d’un perímetre de salvaguarda d’un radi d’uns 25 km entorn la fàbrica dins del qual els boscos quedaren reservats per a la producció de carbó per a la foneria.

En la present comunicació estudiem amb més detall els processos metal·lúrgics que es portaven a terme a la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, especialment alguns detalls del seu alt forn que hem pogut deduir a partir de diversos esquemes de l’època, així com una sèrie d’anàlisis químiques de materials metàl·lics recentment recuperats que permetran poder-nos fer una idea més aproximada del procés productiu de la foneria i la qualitat dels materials produïts.

A Catalunya la situació és encara més greu, ja que l’opinió generalitzada és que el primer alt forn de Catalunya fou l’instal·lat a Camprodon l’any 1844 per la societat El Veterano Cabeza de Hierro.

La realitat, però, és que els primers assaigs per a la instal·lació d’alts fons a l’Estat espanyol daten del segle XVI (estan documentats des de l’any 1574), i hi ha alts forns en producció almenys des de l’any 1617.

A Catalunya, la construcció del primer alt forn —precisament el de Sant Sebastià de la Muga— data del 1768.

Es tractava d’una evolució del primitiu baix forn incloent-hi, però, elements mecànics per injectar aire a pressió i fent el disseny del forn més alt (stückofen).

I és que no es tracta «només» d’una evolució cap a una producció a major escala, sinó que la producció de ferro en un alt forn té unes característiques completament diferents del ferro obtingut en un baix forn.

En un baix forn (bloomery), com en el cas de la farga catalana, hi ha un procés de reducció directa, ja que en una sola etapa es passa de l’òxid de ferro al ferro metàl·lic.