furan

Com en el cas dels PCB, dels setanta-cinc congèneres de les dioxines i dels cent trenta-cinc dels furans, algunes estructures presenten més toxicitat que d’altres.

Atenent que el detector de captura electrònica té un límit de detecció de l’ordre de la dècima de picogram per al lindane, s’arriba a la conclusió que aquest detector treballaria en el límit de les seves possibilitats per a les anàlisis de dioxines i furans, especialment, si tenim present la talla màxima de mostra que es pot sotmetre al procés analític, malgrat els recursos del propi mètode de concentració dels analits a detectar.

Per aquesta raó l’espectrometria de masses acoblada a la cromatografia de gasos s’ha imposat com a tècnica analítica en tots els mètodes oficials per a l’anàlisi de dioxines i furans en mostres ambientals i alimentàries.

Si comptem les diferents combinacions possibles tenim al final dos-cents deu compostos, setantacinc dioxines i cent trenta-cinc furans.

Ja s’ha dit que la toxicitat dels bifenils policlorats i de les dioxines i furans depèn del nombre i posició dels àtoms de clor.

No tots aquests compostos són igualment tòxics, de fet, tan sols disset d’ells, set dioxines i deu furans, s’avaluen habitualment, i és el més tòxic la 2,3,7,8-tetraclorodibenzodioxina més coneguda com la 2,3,7,8-TCDD.

L’accident de Seveso (Itàlia) i l’aparició de noves malalties relacionades amb l’ús de l’agent taronja a la Guerra del Vietnam van posar d’actualitat el tema de les dioxines i els furans com a agents contaminants del medi ambient.

Les dues estructures genèriques de les dioxines (PCDD) i dels furans (PCDF) que s’indiquen a continuació ja insinuen una estabilitat d’aquestes molècules similar a la dels PCB i, per tant, una llarga permanència al medi ambient d’aquests contaminants.