gangli

Nosaltres donaríem la guía següent per a orientar-se en les preparacions: 1.^er Cercar els centres del gangli.

3. ^er Escollir els nuclis espessits dels elements cavernosos del gangli, si aquest està en període medular o els fogars caseosos i perivasculars, sobre tot al voltant del sí marginal, perquè aquests punts són on se troben els protozoaris.

Nostre material ha sigut dotze ganglis de diferents malalts afectes de sífilis secundaries, tractats uns, sense tractar altres; xancres en nombre de cinc, de diferent edat, des de quatre fins a vint dies des de l'aparició; dues lesions terciaries específiques.

A més, ganglis de conills infectats per la vulva, ja que en les comunicacions de l'autor no's parla de la presencia d'aquests elements en la sífilis experimental i és necessari, per a demostrar el valor etiològic dels cossos trobats per Mac Donagh, la demostració d'aquests en la sífilis experimental.

Nosaltres, en les preparacions fresques de suc de gangli, tenyides amb blau metilèn-bòrax o sense tenyir, vistes a l'il·luminació de Eons fosc, hem vist clarament i no difícilment els esporoquistes ben distints — no confondibles amb leucocits, donada la forma i sa disposició perifèrica — hem vist esporozoits en relativa abundancia i de la gruixaria de 2 micres o més de les dues formes arronyonades i rodona — no confondibles amb altres grànuls protoplasmàtics que no prenen el blau i que són més menuts i irregulars que els esporozoits; aquests elements són en relativa abundancia en tots els ganglis, però sobre tot nosaltres diríem que en els individus salvarsanats l'abundancia era major, com si, en realitat, després de la mort de les gametes mascles els zigots fessin un esforç i acceleressin la divisió per a constituir una nova generació de leucocytozoons.

Qualsevulga que hagi sigut la forma de tenyit, diem que són més abundants en els ganglis en medulisació que els en període caseós.

Nosaltres hem vist aquests elements: la forma esporulada en els ganglis de conill infectat per frotis de ganglis malalts.

Naturalment, doncs, cab pensar que al menys l'espiroquet no és el causant absolut de totes les lesions específiques, que aquests cossos que's troben en els ganglis seràn els causants d'algunes i qui sab si de la totalitat de les produccions específiques, puix podría ésser molt bé que l'espiroquet no signifiqués sinó l'existencia d'un període d'activitat sexual del protozoari i no influenciés ni directa ni per les toxi-albúmines que podés segregar; fa pensar això que la mort de masses enormes d'espiroquets pel salvarsàn, per exemple, produeix, per les endotoxines lliurades, fenòmens mortals d'intoxicació brusca, però no lesions sifilítiques; la reacció d'Herxheimer, que produeix el mateix fet de la mort de quantitat d'espiroquets, no fa sinó produir una acció irritant transitoria sobre lesions ja preexistents.