gas noble

Les anomalies isotòpiques que s’observen en els gasos nobles atrapats en els grans interestel·lars constitueixen la prova irrefutable que demostren que aquests només poden provenir d’embolcalls d’estrelles.

Una de les característiques més notables dels ful·lerens és que, a causa de l’estructura tancada, tenen una cavitat interna prou gran que pot ser ocupada per altres espècies químiques, com ara gasos nobles i molècules petites (figura 5).

A l’espai, els ful·lerens també capturen els gasos nobles que hi ha al seu voltant en el moment que es formen, de manera que els ful·lerens que es troben en els meteorits contenen He (és el segon element més abundant de l’Univers després de l’hidrogen) i, en menor proporció, Ar.

Finalment, els elements químics atmòfils són aquells que es troben sense formar enllaços químics amb altres elements a l’atmosfera, com ara l’oxigen, el nitrogen i els gasos nobles, i els elements biòfils es troben concentrats en els éssers vius.

Hi manquen els encara desconeguts gasos nobles, tal com es pot apreciar a la taula recollida en un interessant llibre [17] d’aquest polifacètic i prolífic autor.

Encara que no tot ho va encertar, ja que es va resistir a acceptar la possibilitat de desintegració dels àtoms associada a la radioactivitat descoberta per Becquerel el 1896 o, abans, l’existència dels gasos nobles, que ell no havia predit.

Malgrat l’oposició de Mendeléiev, l’evidència és tan forta que al text d’Ostwald del 1900 ja apareix una taula periòdica amb el grup dels gasos nobles [26]; poc després, Newth els introdueix a la novena edició del seu llibre de text [27], i el mateix Mendeléiev acaba per incorporar el grup dels gasos nobles a la primera columna de la taula periòdica en la setena edició del seu llibre de química general (1903).

Això és el que ha passat amb la identificació dels gasos nobles, dels metalls alcalins, dels metalls de les terres rares o dels elements transurànids.