geologia

Era ja cèlebre per les seves gestes espeleològiques dels anys del tombant de segle —de fet, se’l considera l’introductor d’aquesta disciplina a Espanya—, havia dirigit l’excavació d’una cova de Gràcia durant les obres de construcció del Parc Güell, així com l’exhumació de les termes romanes de Caldes de Malavella; com a prehistoriador, també era reconegut sobretot per haver escrit un capítol final de nou pàgines il·lustrades del seu famós «Curs de geologia dinàmica i estratigràfica de Catalunya» dedicat a la «proto-història» o, més pròpiament dit, a l’«aparició de l’home» sobre la Terra, que ell ja situava a principis del període quaternari.

Així, el Centre Excursionista acollí la primera càtedra de geologia regentada per mossèn Font i Sagué, abans que l’Associació dels Estudis Universitaris Catalans, creada com a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català (1903), decidís incorporar-la en el seu programa d’estudis parauniversitaris.

Com a conseqüència d’aquell primer curs es va publicar el primer manual de «geologia dinàmica i estratigràfica» escrit en català i aplicat a la geografia catalana, que seria considerat útil per diverses generacions d’investigadors (Abad, 2005).

Alguns d’aquests alumnes seguiren Font i Sagué en esdeveniments científics importants per la geologia catalana, com ara la trobada extraordinària de la Société Géologique de France a les Cévennes (octubre de 1907) i el conflictiu I Congreso de Naturalistas Españoles de Saragossa (tardor de 1908).

Encara dins el marc de l’excursionisme, el juliol de 1908, Font, Vidal i el químic Francesc Novellas crearen la secció de Geografia Física i geologia del CEC, que tenia com a objectiu estudiar la topografia, la geologia i la paleontologia de Catalunya mitjançant excursions curtes on es farien observacions i es recollirien materials per crear un fons amb l’ajut dels socis delegats de tot el Principat.

Aquest fet donava un pes aclaparador als eclesiàstics en els estudis de ciències naturals, en especial en la geologia i la paleontologia.

El primer volum de la Geografia atorgava un pes important a aquesta escola de geologia, amb extensos capítols escrits per Font, Vidal i Faura, que s’ocupaven de la «Formació geològica de Catalunya», la «Descripció física» i la «Ressenya minera», i l’«Espeleologia», respectivament.

La mort de Font i Sagué «trastocà inevitablement les tasques de l’excavació», com passà també amb tants altres projectes que quedaren interromputs: l’estudi de les aigües, la càtedra de geologia, la reproducció dels grans mamuts del parc de la Ciutadella, la col·lecció petrogràfica de grans blocs de Catalunya, entre d’altres.