glicerina

Per la seva banda, Folch i Albinyana hi instal·laren una fàbrica d’alcohol a partir de blat de moro (1879) i una altra de gel artificial (1890), i Georges Foret hi fabricà glucosa (1890), i aigua oxigenada, àcid acètic i glicerina a partir del 1901 (figura 8).

Els alumnes determinen la viscositat de dos fluids força habituals en la vida quotidiana i que manifesten un comportament ben diferenciat: la glicerina, amb una viscositat molt elevada, i l’oli d’oliva, amb una viscositat moderada.

Entre les moltes imatges atractives trobem vòrtexs en forma de medusa, espines de peix formades per col·lisió de dos corrents en jet a diferents angles, una original flor formada per l’impacte d’una gota d’aigua tenyida sobre una capa prima de glicerina, l’aigua continguda en un globus just després de rompre’l en condicions de microgravetat, uns paraigües obtinguts per extrusió anular d’un líquid viscós, un xampinyó nuclear format en caure una gota d’aigua tenyida amb fluoresceïna dins d’una piscina d’aigua clara, o un bolet format per un broll de coure.

A les plantes oleoquímiques es desdoblen els triglicèrids dels greixos en glicerina i àcids grassos en una columna tipus Emery-Colgate, que no és més que un gran sistema d’extracció amb reacció química.

No obstant això, en l’actualitat (apartat b de l’esmentada ordre ministerial) es reserva aquest terme per a la barreja dels èsters d’àcids grassos que es produeix a través d’una reacció de transesterificació, en la qual una molècula de triglicèrid reacciona amb tres molècules d’un alcohol de cadena curta (metanol o etanol) en presència d’un catalitzador, de manera que es produeixen tres molècules dels corresponents èsters (FAME, corresponent a les sigles angleses de fatty acid methyl esters) i una molècula de glicerina (figura 2).

Amb independència del procediment d’obtenció del biodièsel que denominem convencional, en tots els casos s’obté glicerina com a subproducte (figura 2), la qual cosa suposa una pèrdua de rendiment del procés.

La consecució d’un biocarburant que integri la glicerina és en l’actualitat un objectiu de màxim interès, atès que el mercat ja està pràcticament inundat per la producció de glicerina, obtinguda precisament com un subproducte de la fabricació del biodièsel [6].

En els biocarburants obtinguts així no s’evita solament la generació de residus, sinó que també s’obté un increment en el rendiment del procés de l’ordre del 10 %, en integrar la glicerina amb el producte de reacció.

La neteja de la glicerina dels biocombustibles és un procés inevitable, quan aquesta es genera en el procés, ja que quan està present en quantitats superiors a les marcades per la norma EN 14214 (< 0,02 %) per reacció amb l’oxigen a l’interior del motor i a una elevada temperatura, experimenta un procés d’oxidació a acroleïna i de polimerització que deriva en l’aparició de dipòsits carbonosos als injectors, als pistons i a les vàlvules que redueixen l’eficiència dels motors (figura 5) [7].

La presència de majors quantitats de monoglicèrids i/o d’àcids grassos lliures i/o de diversos derivats d’aquests en un nou tipus de biocombustible que incorpora tota la glicerina és d’esperar que augmenti lògicament la lubricitat del biocarburant, que és una important característica diferencial dels biocombustibles que millora el funcionament i preserva la vida dels motors.

Després, per mitjà de la centrifugació, se separa del sèrum les masses de bacils triturats, se les renta amb solució fisiològica de clorur sòdic i, darrerament, amb una solució aquosa de glicerina al 40 per 100, a la qual s'ha afegit 0'5 per 100 d'àcid fènic, es fa una emulsió ben fina.

Aquests bacils triturats són posats en una solució aquosa de glicerina al 50 per 100 i en la proporció de 1 per 200 i es fa una emulsió la més fina possible.

Si un no fixa el preparat, durant les manipulacions del muntatge i sobretot en tractant-se de líquids de conservació densos, com la glicerina o gelatina-glicerina, és impossible evitar el despreniment del tall que és arrossegat pel corrent que es produeix en aplicar el cubre, tot quedant arrugat o romput o dispers.

La major part dels autors aconsellen per a les preparacions de grassa la glicerina, sense que, Bhöm i Opel entre ells, afegeixin certs detalls absolutament necessaris per treballar amb èxit.

Efectivament: si intentem muntar direetament el tall fixat i sec o mullat encara, col·locant al seu damunt una gota de glicerina, apareixerà el preparat sembrat segurament d'una multitud de petites bambolles d'aire que queden empresonades dins la capa de glicerina, sense que sigui possible desallotjar-les, ni tampoc escalfant, donada la viscositat excessiva d'aquella substància.

Schmorl, en el seu «Untersuchungsmethoden», aconsella deixar el tall, abans de muntar-lo en glicerina pura, en una mescla de glicerina i aigua a parts iguals durant 15 minuts, procedint després a l'aspiració del líquid on es banya el tall mitjançant un paper secant.

Hom posa després sobre el preparat embegut de la mescla aquosa una gota de glicerina pura, i procedeix aleshores al muntatge.

El procediment de Schmorl preparant Ia penetració de la glicerina i expulsió consegüent de l'aire, és evidentment lògic i dóna en efecte bons resultats, però complica i prolonga la tècnica amb un nou temps de duració massa llarga que cal evitar.