A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
glucosanom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 4 Altres estudis indiquen, no obstant això, que en pacients amb diabetis de tipus 2, les dietes amb un elevat contingut en AE podrien no afectar les mesures del metabolisme de la glucosa [23,24]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 4 Aquestos processos van influir en la relació de sucres fructosa/ glucosa, ja que, a causa de la major reactivitat de la glucosa respecte a la fructosa en aquest tipus de reaccions, l'enfosquiment de les mostres va acompanyat d'un augment en el quocient entre el contingut en fructosa i el de glucosa. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 4 La fibra alimentària, a més d'afavorir la sacietat i alentir el buidatge gàstric, afavoreix el trànsit intestinal, facilita l'absorció d'ions divalents com el calci i el magnesi, millora la tolerància a la glucosa, redueix l'absorció de colesterol i regula els seus nivells plasmàtics, i a més té efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de bacteris fermentatius al còlon, que dificulten l'assentament d'altres patògens, alhora que la seva fermentació acidifica el medi i redueix la producció de substàncies irritants i/o tòxiques. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 4 — Incrementa els nivells de catecolamines, augmentant la lipòlisi i l'oxidació de carbohidrats exògens, possiblement augmentant l'absorció intestinal de glucosa. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2004) Freqüència: 4 Per la primera reacció els éssers vivents consumim sucres (representats aquí per la glucosa, C6H12O6) i greixos, que, per la respiració, s’oxiden donant diòxid de carboni i vapor d’aigua, que expulsem en la respiració. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2004) Freqüència: 4 Per la seva banda, Folch i Albinyana hi instal·laren una fàbrica d’alcohol a partir de blat de moro (1879) i una altra de gel artificial (1890), i Georges Foret hi fabricà glucosa (1890), i aigua oxigenada, àcid acètic i glicerina a partir del 1901 (figura 8). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 4 No seria d’estranyar que d’aquí a molt pocs anys ens trobéssim amb sensors de gas, sensors de glucosa o fins i tot la prova de l’embaràs basats en sensors de nanowires. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 735 En els diabètics se troba glucosa en quantitat que pot ésser de 1'10 gr. Per 1,000 (Widal i Sicard). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 735 El classicíssim experiment de Claudi Bernard de la picadura poliúrica del quart ventricle, de mecanisme humoral poc probable, car hi ha casos ben clars en el referent a l'absència de glucosa en l'orina, ha estat fa anys un dels punts més discutits des del nostre punt de vista; Eckhard hi aportà son treball d'anàlisi, admetent en ses deduccions l'existència de nervis secretors renals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 735 Posteriorment Bierry i Gruzewska (2) han recomanat una tècnica més complicada: tractament per la potassa a 35 per 100 a 120° durant 30 minuts, neutralització pel clorhídric, precipitació dels proteics mitjançant el nitrat mercúric, hidrolisi pel HCI a 120° durant mitja hora i determinació de la quantitat de glucosa resultant pel procediment de Bertrand. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 735 S'investiga ara la proporció de glucosa per algun dels mètodes corrents: Pflüger, Benedict, Bertrand, Carrasco. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 735 Es determina la quantitat de glucosa resultant, pel Benedict, 100 gr. de glucosa corresponen a 0,927 de glucògen. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 735 En el curs dels treballs sobre sensibilitat tròfica que es realitzen en aquest Laboratori sota la direcció del doctor Pi Suñer va sorgir la necessitat de trobar un mètode que permetés dosificar la glucosa de la sang amb precisió i simplicitat i exigís l'empleu de petites quantitats de sang. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 735 Aquesta mateixa necessitat la sent tothom qui té interès a fer dosificacions de la glucosa de la sang amb l'home, i també qui es proposa, com és el nostre cas, fer diverses determinacions successives amb un mateix animal, en un espai de temps curt, la qual cosa amb els mètodes clàssics representaria una pèrdua de sang suficient per a pertorbar profundament les condicions fisiològiques de l'animal. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons