gra

L'allau de dades que impacta sobre la població és immens; no tothom està en les mateixes condicions per interpretar-les, i no és fàcil destriar el gra de la palla.

El Kamut® conté molts més nutrients que el blat convencional i el seu gra és el doble de gran que l'espiga de blat.

No obstant això, el caràcter de blat dur de l'emmer comporta unes propietats del gra.

Els antics tipus de cereals tenen una pell gruixuda que protegeix el gra dels agents externs, la qual cosa comporta un menor ús de pesticides, però significa que el fet d'eliminar-ne la pell requereix més etapes de procés al molí.

El gra dels cereals antics presenta una pell més gruixuda que el blat i necessita una etapa més de mòlta.

En aquest sentit els humans som clarament gra minívors -per això diem «separar el gra de la palla» i no separar «la palla del gra»-, però no ho som constitutivament d'ençà de l'aparició de la nostre espècie, ara fa uns dos-cents mil anys, sinó d'ençà de la revolució neolítica, fa uns deu mil anys, amb el sorgiment de l'agricultura.

La conclusió és evident: no només som el que mengem, en un sentit doble, perquè constitutivament estem fets dels elements que hem ingerit i també perquè se'ns designa com a consumidors del producte que majoritàriament consumim -de gra : graminívors-, sinó que a més parlem del que mengem.

El contingut de cafeïna en el cafè varia àmpliament, depenent del tipus de gra i del mètode de preparació emprat (taula 1).

Si bé és possible alimentar amb gra, no ho és amb els hàbits alimentaris dels països desenvolupats.

L’OMS recomana un consum de 2.700 kcal i 50 g de proteïnes per persona/dia, però això sols seria possible demà (especialment el consum del 50 % de proteïna animal per a vuit o deu mil milions de persones) si la base de l'alimentació fóra el gra, i no si augmenta el nombre de consumidors d'aliments de segona i tercera gamma.

Així doncs, una alternativa plausible al consum d’espècies animals en peça —no viable per a vuit o deu milers de milions de consumidors amb poder adquisitiu per fer-ho— fóra la generalització del consum de «cuina d’alta qualitat», plats d’autor, elaborada des de barreges de productes bàsics naturals (grans, llegums)iteixits animals obtinguts de cultius cel·lulars amb nutrients sintètics: proteïna, textura, aroma i gust de l’animal que no serà possible criar amb gra per a la població a venir.