guanina

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.

La guanina, així com altres purines com són la hipoxantina, la xantina i la diaminopurina, es produeix en reaccions que són variacions de l’anterior.

En incorporar NH₃ a la mescla de reacció, també se sintetitzaren bases nitrogenades, com l’adenina, la guanina i l’uracil.

Així, en tots els casos la interacció principal es produeix via N(7) de l’anell de guanina conjuntament amb altres interaccions secundàries que ja són específiques de cada complex concret.

A aquestes troballes hom afegí el descobriment que un anàleg a la guanina, la 2,6diaminopurina (DAP), era incorporat al DNA en animals d'experimentació; això va donar una base més racional i un impuls per a la síntesi de nous derivats de components d'àcids nucleics.

En aquests moments els primers esborranys del genoma de la planària ja han estat assemblats, malgrat que, a causa de les propietats intrínseques a escala de seqüència d'aquesta espècie, bàsicament el baix contingut de guanina-citosina i les característiques de les seqüències repetitives, aquests assemblatges estan força fragmentats.